Les aigües turbulentes

Avui, animada tertúlia al grup de Whatsapp. Alguns dels seus membres estan un punt indecisos sobre què votar el proper diumenge 27. El cor els acosta a la CUP i el cap els dicta ser més freds i calculadors i votar Junts pel Sí. Així estan les coses. Després dels esforços que va costar confegir una llista unitària entre les dues grans formacions, de convèncer independents de primera categoria i de pactar un full de ruta per als propers mesos, l’altra candidatura mostra la seva cara més amable i atractiva davant cert independentisme que mai no acaba d’abandonar el sentimentalisme: que si la CUP és més honesta, que si ho ha fet molt bé al Parlament, que si penja uns vídeos fantàstics… Jo opino, i així ho he expressat, que entenc perfectament aquesta postura però que de cara a ser mínimament pragmàtic, cal que la candidatura Junts pel Sí obtingui una victòria clara. Qualsevol altre resultat no serà interpretat a l’exterior com volem que ho sigui (que és el que importa), a banda de crear un escenari difícil de gestionar: algú s’imagina una majoria absoluta formada per, posem per cas, 55 diputats de Junts pel Sí i 13 de la CUP?

Un altre tema apassionant ha ocupat els darrers minuts de debat al Whatsapp. Algú ha proposat votar la Inés Arrimadas (o “Arrecerades”), a l’altre extrem de l’arc parlamentari. A parer d’alguns tertulians, arguments no li’n falten, a la noia.

[Imatge: www.elpuntavui.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!