Un esbojarrat periodista gai, amb un serrell que em recorda un jugador del Reial Madrid (no recordo quin) i amb debilitat per la moda i el culte al cos, emprèn la búsqueda de la fama i de l’amor. És igualeta, igualeta que Borat, amb la diferència que aquí no posa èmfasi en el contrast entre cultures sinó en l’excel·lent salut que gaudeix, encara, la intolerància al món.
Jugant amb l’ambigüetat que dóna no saber mai fins a quin punt les escenes són reals o preparades, el nostre protagonista, interpretat per Sacha Baron Cohen, afronta, amb tot el morro de què és capaç, diverses situacions per deixar en evidència l’homofòbia, la impostura de les desfilades de moda, l’adopció de nens africans per celebritats (una de les “mares” va actuar ahir a Barcelona), i més. I parlant d’homofòbia, en troba per tot arreu, desde capellans “reformadors de gais” (sic) fins a ultraortodoxos jueus, passant per una colla de bèsties d’Arkansas.
Si us va agradar Borat i vau entendre i acceptar el seu missatge transgressor i incorrecte (absolutament necessaris als temps en què vivim), us agradarà Brüno. Per cert, llueix unes peces de roba precioses…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!