Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Anuncis que em posen nerviós (56: el de la Grossa d’enguany)
L’escena.
Matrimoni gran, ambientació vintage, com de Cuéntame, poca il·luminació. La senyora, trastejant per la cuina, s’assabenta que li ha tocat el primer premi de la Grossa, i de la sorpresa es carrega un plat de duralex. Quan va a dir-li-ho al marit, un ésser arrapapat a la butaca mentre emet grunyits, s’ho repensa i calla (bé, dissimula dient que el sopar és a taula).
El missatge.
Els premis no necessàriament s’han de compartir, ni tan sols amb la teva parella d’anys i anys.
Per què em posa nerviós?
No compartir premis i alegries. Bonica manera de publicitar una loteria que basa la seva estratègia comunicativa en presentar-la com un joc familiar, col·lectiu i solidari, en què els beneficis es destinen a finalitats socials.
La propaganda de la Grossa no acaba mai d’encertar-la. Encara recordem amb espant els anuncis d’altres anys, amb cançons i gags poca-soltes (“jo passoooo”). Si no fos perquè és “la nostra”, n’hi hauria per tornar a confiar en el calb de la Loteria Nacional (o qui sigui que treguin ara).
[Imatge: elmon.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!