Tarragona, anys 60

Acabo de visitar l’exposició del fotògraf Valentí Canadell. Es tracta d’una selecció de fotografies en blanc i negre procedents del voluminós fons d’aquest professional que tenia l’estudi al carrer Unió de Tarragona. Hi veiem una mica de tot: fotos d’estudi, batejos, comunions, casaments, vida social, actes públics, esdeveniments al carrer… La peculiaritat és que totes les instantànies són dels anys 50 i 60, és a dir, a l’interès històric i documental que tenen s’hi afegeix que moltes de les persones retratades s’hi poden reconèixer quaranta anys després o bé les poden identificar molts dels visitants. A aquest fi, s’ha instal·lat a l’entrada de l’exposició una mena de llibre de signatures on s’hi poden deixar dades concretes per identificar les persones retratades. Una ullada al llibre permet comprovar fins a quin punt Tarragona era (és?) un poble: tothom és coneix. Mentre tafanejo el llibre se m’acosta una companya de feina i no tarda a comentar-me que la senyora de la foto que il·lustra aquest apunt (la conductora de la moto) “no sap qui és però la té molt vista”.

A mi personalment m’ha produït una estranya sensació: es tracta d’un gran reportatge sobre Tarragona just abans de que vingués a viure-hi. No descobreixo cap rostre familiar, però hi puc reconèixer alguns escenaris ja desapareguts però que jo vaig aconseguir: l’Hotel Europa a la Rambla, les xaboles del riu Francolí o un xalet modernista a la llavors avinguda Vallellano.

Per aquelles casualitats de la vida, a l’arribar a casa em trobo a la bústia el darrer número de Claxon. És realment el darrer, perquè no s’editarà més. Claxon era el predecessor de totes aquestes publicacions gratuïtes que amb desigual qualitat inunden les nostres vides. Va veure la llum modestament el 8 de desembre de 1969, és a dir just després de les fotos de Canadell, i setmana rera setmana (1.976 en total!) ha estat l’altaveu, com el seu nom indica, d’esdeveniments culturals, cartelleres de cinema, farmàcies de guàrdia i molta publicitat (quin remei).

La Tarragona del segle XXI, tant diferent de la dels anys 60, perd una publicació entranyable però guanya tot un Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: l’escriptora Montserrat Abelló. Felicitats!

[L’exposició “Valentí Canadell, fotògraf. Retrospectiva en blanc i negre” romandrà oberta fins el 24 d’agost a la Sala d’Exposicions de Caixa Tarragona]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *