La gràcia d’un passeig

Magnífic el reportatge sobre el Passeig de Gràcia que anit ens oferí TV3 de la mà del cronista oficial o oficiós de Barcelona, Lluís Permanyer. Una hora no és, ni de bon tros, prou estona per parlar d’una de les més emblemàtiques vies de la meva estimada ciutat de naixement, però el popular periodista sabé encabir-hi tot allò que de més interessant pugui suggerir el passeig. Ens parlà de detalls molt o poc coneguts, com les atraccions que s’hi instal·laren abans de la seva urbanització, inclòs el teatre on s’estrenà la Carmen, la “guerra” entre els nostres millors arquitectes sobre qui hi construïa l’edifici més original, la seva època daurada quan els burgesos s’hi passejaven per veure i ser vistos, la creixent proliferació primer de cavalleries i després d’automòbils que propiciaren la construcció del primer pàrquing subterrani, els establiments que marcaren cada època, des de botigues de moda fins a entitats bancàries, des de l’hotel Majestic fins el Drugstore… No hi faltaren referències a l’actualitat, a les seves problemàtiques prou conegudes de tothom i als seus reptes d’ara endavant, i va acabar amb una reivindicació que subscric: que el llapis del Cinc d’Oros recuperi dalt de tot l’estàtua que hi lluïa quan s’inaugurà com a monument a Pi i Margall.

Un documental molt atractiu, il·lustrat amb unes animacions que feien més comprensible la trajectòria urbanística d’aquest carrer, i presentat amb la contenció i elegància que caracteritzen Permanyer, un senyor (potser l’últim?) de Barcelona. Una Barcelona, per cert, que avui celebra la seva festa major petita, Santa Eulàlia, el nom, vés per on, d’una de les més acreditades firmes de moda del Passeig de Gràcia.

[Imatge: santaeulalia.com; foto Postius]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *