Recordeu? Hi va haver una època en que UDC era l’únic partit que, tenint importants parcel·les de poder podia simultàniament presumir d’una trajectòria neta. Eren els temps de Coll i Alentorn o de Joaquim Xicoy, dignes hereus de Carrasco i Formiguera i de la tradició catalanista, democràtica i honesta del partit durant els convulsos anys republicans o de la nit franquista. Va haver un moment, però, que aquests senyors de la política van ser rellevats per uns altres “senyors” (que encara hi manen) que amb envejable eficàcia van integrar UDC a les maneres de fer de l’actual sistema partitocràtic, sempre des de la comoditat que dóna el 25 per cent del frondós arbre convergent.
El mes conspicu representant d’aquest nou aparell democristià va declarar, en ocasió de l’esclat del cas Pallerols, que dimitiria si es demostraven irregularitats en el procedir del partit. Bé, aquest moment ja ha arribat i el nostre personatge (cal dir-ho?) ni tant sols es sentirà al·ludit per la qüestió. Entre la presó de Burgos, on fou afusellat Carrasco i Formiguera, i les suits del Palace de Madrid hi ha molt més que 244 quilòmetres o 75 anys, certament.
[Imatge: alguns dels protagonistes del cas Pallerols; foto Cèlia Atset, www.ara.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!