Rasquera

He tardat molt a treure aquest tema al bloc, i encara ara no sé ben bé què dir-hi. En principi, totes les notícies incloses a la carpeta “droga” em conciten una opinió bastant en la línia de l’actual desorientació social. Tots volem i dolem quan parlem d’aquest tema: volem llibertat per consumir-la però rebutgem les persones que han abusat d’aquesta llibertat; som benevolents amb el porret del veí però exigim la màxima contundència legal contra qualsevol negoci que hi hagi al darrera; unes drogues són dolentes però legals i altres ben a l’inrevès, etc. La societat està feta la pitxa un lío, amb perdó.

De manera que quan vaig saber que l’Ajuntament de Rasquera va posar totes les facilitats del món perquè al municipi hi hagués una plantació de cannabis, no em va fer ni fred ni calor. Només vaig pensar que ja n’arriba a ser de trist quan un ajuntament, per fer quadrar la caixa o per sortir al mapa, hagi de recórrer a una mesura com aquesta que, naturalment, ja està sota l’escrupolosa lupa de cossos policials i fiscals.

El govern municipal ha acabat guanyant, pels pèls, el referèndum que va convocar a l’efecte. No sembla un resultat massa concluent, però s’haurà de respectar. El que en un primer moment no va respectar l’alcalde és la seva promesa de dimitir per no haver assolit un 75% de sís, però després ha rectificat. Encara bo que ha acomplert la seva paraula. Insisteixo, m’és igual si a Rasquera es cultiven plantes al·lucinògenes o boniatos. Només vull que la societat, tots plegats, ens aclarim d’una vegada per totes sobre la bondat o no, des del punt de vista tan sanitari com legal, de tot el què ens fiquem a la boca, al nas o a les venes, per excitar-nos o calmar-nos.

[Imatge: l’alcalde de Rasquera celebrant els resultats de la consulta, extreta de www.diaridetarragona.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *