Voti qui pugui

El llarg i costerut camí de la independència catalana té demà una altra fita. Els ciutadans de molts municipis tindran l’oportunitat d’expressar en forma de vot la seva opinió sobre el futur del nostre país. L’experiència d’Arenys de Munt, rebuda amb desdeny per l’establishment oficial d’aquí i amb agressivitat pel d’allà, torna multiplicada demà. No volien una tassa? Doncs 166! (167, comptant Sant Jaume de Frontanyà).

La cosa els deu començar a preocupar, perquè entre el 13-S i el 13-D ja es perceben algunes diferències. La fiscalia estatal ja no ha actuat contra acords d’ajuntaments ni per l’ús de dependències municipals. Aquesta vegada, el govern espanyol ha sigut més llest i ha procurat no remoure massa l’assumpte, amb l’esperança de que tal dia farà un any. La consigna sembla evident: fora focus.

La reacció dels partits d’aquí, prèvia a les consultes de demà, ha estat tot un poema. Esquerra (abans ERC) xupant càmara a Sant Jaume de Frontanyà, Convergència pujant també al carro. Pelegrí (Unió), amb aquells tripijocs verbals a què ens té acostumats. Herrera (Iniciativa), nerviós i no sé per què. La inefable Camacho (PP) dient que són Convergència i el PSC els que promouen les consultes. Alguna cosa no lliga, perquè el representant d’aquest darrer partit, el no menys inefable Zaragoza, ha dit que les consultes feien el joc als enemics de l’Estatut (llegeixi’s PP & Cia). Però de quin estatut em parla aquest senyor? En resum, una classe política que no acaba d’entendre el missatge de llarg abast que està llançant la societat catalana els darrers mesos.

Demà 700.000 conciutadans tenen el privilegi de poder votar què pensen sobre el futur del nostre país. Quina enveja. Els tarragonins no ho podrem fer, però sí que ho podran fer els empadronats a moltes altres poblacions, algunes tant significatives per mi com l’Albi (les Garrigues) i Vic (Osona). Allí estaré, d’alguna manera. M’agradaria una alta participació. M’agradaria que no hi hagués cap mena d’incidència ressenyable. M’agradaria que fos una jornada festiva i històrica. I ho serà. Això ja no hi ha qui ho pari.

[Apunt dedicat a la senyora María, que aquest matí ens ha deixat a Las Palmas] 

Un pensament a “Voti qui pugui

  1. Quanta raó que tens quan dius que han canviat l’estratègia, ara obvien el tema. Ara, també els hem d’agrair l’enrenou que van muntar el passat setembre, sense ells les consultes d’avui no haguessin estat possible! Gràcies!

    Per la meva part, tampoc podré votar avui, però desitjo fer-ho ben aviat! I si pot ser vot vinculant, encara millor!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *