Les aigües turbulentes

Una iniciativa d’un alcalde comunista francès (això ja és tota una declaració de principis) proposa prohibir la burka i el nikab als carrers de l’estat veí. Diu que aquestes peces de vestir, que cobreixen per complert el cos, són un símbol d’opressió de les dones i és inacceptable al país laic i igualitari per excel·lència. Significativament, sectors tant progressistes com conservadors abonen la idea. La polèmica, naturalment, ja està servida.

Doncs no hi estic d’acord. Efectivament, França és el país laic i igualitari per excel·lència i precisament per això no hauria de limitar el dret de les persones a vestir com vulguin. Fixem-nos que, volent defensar unes llibertats, en volen limitar unes altres. Amb el que ha costat que a les nostres societats occidentals tothom vagi vestit com vulgui! Hem superat prejudicis sexuals, hem superat modes absurdes, hem eliminat inacceptables codis (pretesament) morals, hem fruït (i fruïm) de la més àmplia varietat d’indumentàries segons gustos i tendències, de barrets a texans, de corbates a xancletes, de tops a camises estridents.

Els arguments que s’aporten per defensar la proposta francesa, com per exemple que les nenes musulmanes han d’anar amb la mateixa roba que les altres nenes quan fan gimnàstica o que els gitanos s’han de treure la roba a les piscines encara que les seves respectives normes socials manin una altra cosa, a mi no em valen. No em valen perquè en aquests casos sí que hi ha una motivació concreta (higiene) en uns espais públics amb unes normes específiques. El què s’està proposant és molt més arbitrari i restrictiu: s’està prohibint dur a la via pública unes prendes concretes presuposant que la interessada no les porta per pròpia voluntat.

Intentar solucionar els problemes atacant els efectes i no les causes és molt típic d’una determinada progressia. Si no ens agrada que hi hagi religions que tractin les dones en inferioritat de condicions, doncs prohibim la vestimenta que ho simbolitza. Si no ens agrada que hi hagi diferències entre els dos sexes, doncs imposem una correcció política tot introduint canvis en la manera de dir les coses. Si tenim una pulmonia, doncs ens la curem mocant-nos.

No: les malalties (els extremismes religiosos, el masclisme, les pulmonies, tant fa), s’ataquen d’una altra manera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!