El santoral culer

Vaig seguir el darrer quart d’hora del Chelsea-Barça no per televisió ni per ràdio, sinó pel peculiar xat que va oferir aquesta casa. Puc donar fe que, tot i no tenir ni imatges, ni locució ni detalls de les jugades, vaig viure el moment com si estigués a la tribuna de l’estadi.

Hi ha una cosa que em va cridar l’atenció d’aquest xat: van ser les referències religioses, no molt nombroses però sí significatives. Avui m’he entretingut a rellegir totes les intervencions del xat i, efectivament, entre el gol del Chelsea i el del Barça abunden les apel·lacions a la fe i a l’esperança, mentre que després d’aconseguir el gol blaugrana predominen les referències a un “miracle”. Miracle aconseguit, potser, gràcies a què alguns dels intervinents es van encomanar a diverses advocacions religioses. En faig la recopilació: la Moreneta, Sant Jordi, Sant Judes Tadeu, la Mare de Déu de la Cinta i uns sorprenents Sant Nicolau Pistoler i Nostra Senyora de l’Abric de Pana.

En plena eufòria post-partit, un ja proposava anar de genolls a Montserrat; un altre suavitzava la promesa limitant-la a “polir la Moreneta a petons”. Que cadascú faci el que cregui convenient, d’acord amb les seves creences. Una cosa és segura: la patrona de Catalunya està demostrant ser molt efectiva els darrers temps, sigui contra la sequera o contra el Chelsea. Ja només falta que doni un cop de mà als periquitos, que també s’ho mereixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *