La xocolata del lloro

El nou vehicle oficial del president del Parlament, Ernest Benach, ha costat una considerable quantitat de diners (el nombre d’euros varia segons la font, com els assistents a una manifestació). En tot cas, el diari Abc ha considerat aquest fet notícia de portada, amb grans titulars. Que baix que ha caigut el diari madrileny, si ha de recórrer a aquests mètodes per vendre exemplars! Ja sembla El Mundo.

Trobo del tot demagògic donar voltes sobre aquesta qüestió, francament anecdòtica. No sé quan ha costat el cotxe, però és la xocolata del lloro al costat de tantes i tantes despeses oficials innecessàries o supèrflues. Sense anar més lluny, la campanya Som-hi! que ens atabala dia sí, dia també, a tots els mitjans de comunicació, però podríem seguir: subvencions milionàries per fer vés a saber què, equipaments que acaben costant el triple del seu pressupost inicial, sous de personal de (des)confiança , etc.

Posats a criticar el fet, trobo més escandalós que el president del Parlament i la resta d’alts càrrecs institucionals no usin amb més freqüència el transport públic, per deficient que sigui. A no ser que al reusenc Benach li faci basarda prendre el tren a l’estació del Camp de Tarragona…

 

Un pensament a “La xocolata del lloro

  1. Tot plegat fa tuf de campanya per desprestigiar, no se ben be a qui, per part de no se qui. El que cal veure, es com son els cotxes de la resta de gent que fa servir cotxe oficial. També s’hauría d’aclarir si ha estat una exigència seva o es perquè ja tocava renovar el parc automobilistic. No tinc prou informació per saber si esta be o no haver fet aquesta despesa, i el que potser si que falta es mes informació. Salutacions