(Tibet llibertat) Xips, sioux, gats i ratolins

Fidel al seu títol, aquest bloc ha vist com les aigües estancades de l’estiu es tornaven una mica turbulentes, i tot gràcies a alguns comentaris en relació a “Tibet llibertat”. De tots els participants, el que destaca més és, sens dubte, “català” (no té cap nom més concret). Una valuosa peça de museu, una autèntica troballa, un “residu maoista post-68”, en recargolada i divertida definició d’un altre comentarista.

Català, que diu que porto un xip imperialista a dins, afirma que Xina no és socialista però que té unes estructures socialistes. Unes “estructures socialistes” que no eviten (ni evitaran, desgraciadament) que s’hi hagi instal·lat el pitjor del capitalisme (treball en condicions deplorables, productivisme d’alta quantitat i baixa qualitat, urbanisme massificat, agressions al medi ambient…).

Diu que que el comunisme no és l’enemic del socialisme, sinó la seva continuació. No: ha estat la seva perdició, a l’intentar exercir-lo amb “duresa” (l’eufemisme és d’ell). Doncs què es pensa? Que el bloc soviètic va caure per la pressió “imperialista”? No, home, va caure per una combinació d’ineficàcia econòmica, corrupció governamental i violació continuada de drets humans.

Faré campanya pels sioux i els maorís si això ha de fer feliç al nostre maoista, que no es preocupi. Amb una puntualització: ja voldrien els tibetans que Xina fos en l’actualitat com Estats Units, Austràlia o Nova Zelanda, tant per bo com per dolent. Recalco actualitat. No m’ha entès quan he mencionat la història. És clar que m’interessa i molt, però quan dic que és història allò dels lames i els nazis vull dir simplement que només vull comentar l’actualitat. En el meu apunt d’abans d’ahir no feia anàlisi de la història (passatemps preferit dels marxistes) sinó que opinava i prou. I la meva opinió segueix essent la mateixa: Xina té avui un règim condemnable per moltes raons, i el Tibet és una d’elles. 

Queden altres dos opinadors. Marc retreu que les actuals campanyes a favor de la llibertat del Tibet siguin molt més contundents que les que hi va haver quan la razzia d’independentistes ordenada per Garzón el 1992. Les situacions no són comparables, però crec recordar que l’estat espanyol va ser condemnat per aquelles accions. Bacus, finalment, treu a col·lació aquella famosa sentència dels gats i els ratolins, adaptació xinesa (que fa més exòtic) del nostre “la fi justifica els mitjans”. Aquest és el problema de la Xina: que ja només l’importa caçar ratolins, res més.

Un pensament a “(Tibet llibertat) Xips, sioux, gats i ratolins

  1. Hola, Casadevall i Camps.

    Els teus cognoms són totalment catalans, la qual cosa em fa pensar que no ets ni proper a Esquerra Repúblicana. Jo diria, que ets més aviat de Convergència i Unió (potser més d’Unió que de Convergència). Pateixes de la malaltia que afecta actualment al poble català: el derrotisme i l’autocomplaènça. Segur que ets dels que llegeix La Vanguardia i després insulta al president Laporta. Digue’m determinista, però el que he vist fins ara en els de la teua estirp ha estat, en general (sempre hi ha excepcions, és clar), una tendència a baixar-se els pantalons davant el poder espanyol, i a pujar-te’ls quan es tracta de nacions oprimides d’Àsia. No tens ni allò que s’anomena personalitat (o almenys capacitat crítica), perque penses que tot allò que surt de la tele és “paraula de Déu”. Si un policia xinès posa una multa per escopir al carrer, aquí es converteix en titular; si una nena fa playback en públic, s’estan vulnerant els drets humans… I tu, amic meu, t’empases tota aquesta merda mediàtica. No sé si arribaràs al punt de creure’t que els EUA estan implantant la democràcia a Irak, o si, sense anar més lluny, que espanya es un país democràtic. En fi, si arribes a creure’t aquestes dues premises en forma de prova de foc, no em queda més que convidar-te a que deixes la vida ciber-opinadora en el vila-web, per tal de que no confonguis més al personal.
    I per cert, en un futur no molt llunyà, mil milions de xinesos gaudiran de cotxe, tele i ordenata (com tenim nosaltres), pesi a qui pesi, i malgrat que foti al medi ambient. Com va dir Churchill, “aquí, o tots moros o tots cristians”.

    Per últim, et desitjo que aviat vegis més enllà del teu nas

    Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *