No ho busqueu al diccionari. Avui: l”outfit’

Anglicisme que designa, més o menys, el conjunt de roba i complements més adequat per a cada ocasió. Antigament, l’únic estrangerisme que se sentia era allò de la ténue de soirée, aplicat als vestits de nit de senyora, però el gal·licisme ha quedat demodé, si se’m permet la ironia.

La indústria de la moda, potent i prepotent, la que ens dicta vulgues que no cada detall de la nostra personalitat (almenys l’aparent), està darrere aquesta paraula i aquest concepte. Perquè ja no es tracta de la divisió tradicional entre vestir “formal” (feina o compromisos) i “informal” (temps lliure o estar per casa), amb roba intercanviable. Què va. Ara hi ha un outfit per a cada ocasió: per anar a l’oficina, per sortir a passejar, per a un sopar amb amics, per anar a la platja o a la discoteca, per a una entrevista de feina, per l’hivern, per l’estiu… i, naturalment, per a cada edat i per als dos sexes. És una vulgaritat i fa pobre, això de repetir peces de roba, calçat, cinturons o joies en escenaris o contextos canviants.

Cal doncs no només anar a l’última moda sinó observar un rigorós outfit, presentant-se perfectament conjuntat a l’event (com diuen alguns) corresponent. Les revistes del ram i les webs d’últimes tendències, que n’hi ha moltes, estaran encantades d’orientar-vos sobre l’assumpte, i encara més les botigues que viuen d’això.

[Imatge: www.tenerclase.com]