Aquesta lluna tan blanca

Aquesta lluna tan blanca

coronada d’un vel suau

porta secrets en sa falda

-davantal tibat i blau-.

Me la miro amb ulls d’ombra

que la nit em va guixant.

Si li parlo no m’escolta,

el meu terrat no és prou alt.

Em segueix amb sa lluor

i una nit trista i deserta

fent-me mofes de fredor

perquè estic sola i ho està ella.

Si em canta una cançó

que s’escolta a cau d’orella

jo no en sento gens el so

l’han recollit les estrelles.

Aquesta lluna tan blanca

ja no em parla del que veu

li han sortit taques al rostre

i encara l’envejo, vegeu!

En record de Teresa Rebull (1919-2015). La cançó “Aquesta lluna” és “una fantasia que vaig fer un dia que estava de bon humor”, tal i com li vaig sentir dir en directe a Prada de Conflent el 1983.

[Imatge: www.cancioneros.com]