Ai, les adversatives!

Escàndol de curta volada el protagonitzat avui per l’ínclita Televisió Espanyola. En vint-i-quatre hores quedarà sepultat per l’oblit de la trepidant i turbulenta actualitat, però com que intervenen elements tan suculents, almenys per a mi, com la immigració, el tractament de la informació i l’ús de la llengua, bé val que en quedi constància en aquest bloc.

Resulta que un nigerià resident a Sevilla, en peremptòria situació tant administrativa com econòmica, es va trobar una maleta amb una considerable quantitat de diners. L’home, superant comprensibles temptacions de quedar-se-la, la va lliurar a la policia. Fins aquí la notícia, emmarcada en allò que tòpicament en diríem “d’interès humà”. La part sucosa arriba amb el comentari que en va fer el tuiter oficial de TVE: “Es diu Peter, és un immigrant sense feina però és una persona molt honrada”.

Un però completament sobrer, causant de la petita indignació, que ha posat en evidència el subconscient del seu autor, per a qui probablement tota la gent vinguda de fora i amb dificultats per guanyar-se la vida és per definició si no un lladre, un pícaro, un espavilat que farà el que calgui, poc o gens ètic, per omplir el sarró. En definitiva, el que faria ell mateix en la mateixa situació.

Potser caldria posar a la consideració d’aquest periodista (o potser més aviat noi dels encàrrecs digitals) de TVE que el fet és més aviat a la inversa. És una opinió personal, però jo crec que, precisament, els immigrats que cometen més irregularitats tant d’ordre penal com administratiu tenen els papers perfectament en regla, mentre que els que aspiren a tenir-los lluitant contra mil traves burocràtiques són els primers interessats en observar escrupolosament les lleis de la societat on aspiren integrar-s’hi definitivament.

[Imatge: Vilaweb]

Avui m’han entrevistat a ‘Vilaweb’

Autor/s: Núria Ventura

Jordi Casadevall: ‘Sobre el país, tendeixo a ser optimista perquè ens afavoreix’

Entrevista al blocaire autor dels blocs ‘Les aigues turbulentes’ i ‘Propera parada’.

2014-23-11 Las Palmas-1

En Jordi Casadevall és a +VilaWeb des del 2007 i no escriu un bloc, sinó dos. A ‘Les aigües turbulentes‘ (un nom que pren de la cançó de Simon&Garfunkel) hi comparteix reflexions i opinions molt peronals sobre política, societat, valors i qualsevol tema que li cridi l’atenció. Al segon bloc, ‘Propera parada, hi aboca el seu univers sobre els transports, tota una afició per en Jordi. És un entusiasta dels trens, els metros i els tramvies. Al bloc hi deixa constància de les millors infrastructures del món i hi explica les curiositats més impensables i històries sorprenents on la intervenció del transport ha estat decisiva. En aquests entrevista Jordi Casadevall ens explica d’on li ve l’aficó pels trasports públics i també comparteix el seu parer sobre quin és el desllorigador de les eleccions avançades.

—Des del 2007 que escriviu un bloc que es diu ‘Les aigües turbulentes’, un nom que fa referència als temps que vivim. Però d’allò en fa gairebé 8 anys.

—No canviaria per res el títol del bloc. Vivim en un món on tot es mou mol de pressa i costa de pair tot el que passa.

—Segueixen sent aigües turbulentes, o ja és alguna cosa més?

—Si ens referim a l’àmbit nacional, sí que en els últims tres anys hi ha hagut moltes turbulències, i encara som en aquesta fase.

—Al primer apunt del bloc dieu: ‘estem en un món que està deixant enrere els grans dogmes ideològics i religiosos (afortunadament), però que no és capaç de substituir-los per un nou sistema de valors universals.’ Quins valors creieu que ens manquen?

—Potser els valors que tots voldríem, de justícia, d’igualtat entre les persones, de respecte a les lleis, parlo de les normes que ens donem com a societat. Crec que aquests valors estan una mica deixats de banda.

—Què us va fer obrir el bloc i què us fa anar escrivint apunts?

—Sóc una persona tímida i amb el bloc vaig trobar una bona manera d’abocar la meva opinió sobre qualsevol tema, perquè parlo una mica de tot.

—Escriviu sobretot de política. Què us agradaria que passés en els propers mesos per poder escriure-ho?

—Suposo que allò que una majoria de catalans volem. M’agradaria moltíssim poder escriure sobre la proclamació de la independència de Catalunya. Tendeixo a ser optimista perquè crec que això ens afavoreix. Ara, no sé com acabarà la cosa.

—Com creieu que s’haurien de proposar unes possibles eleccions avançades?

—Sóc poc partidari de fer grans coalicions. Potser estaria més d’acord amb les propostes de fer llistes diferents, reflectint la grans famílies ideològiques de la societat, però que portin un punt comú que seria una declaració d’independència al Parlament de Catalunya.

—Valoreu sovint l’actuació dels líders polítics. Dels que van donar suport a la consulta, en diríeu amb una sola paraula la vostra opinió? Per exemple, d’Artur Mas?

—Audaç.

—Oriol Junqueras?

—Desconcertant.

—Joan Herrera?

—Ambigu.

—David Fernàndez?

—Revelació.

—De tots els apunts que heu fet, quin us ha aportat més rebombori del que és habitual?

—El vaig publicar un 28 de desembre, el dia dels Sants Innocents i que es va titular ‘M’acomiado de tots vosaltres’. Em vaig inventar que m’havien nomenat director general d’alguna cosa de la Generalitat i vaig dir que amb el càrrec no em podia dedicar al bloc i que, per tant, m’acomiadava dels que em llegien. La gent s’ho va creure i em feien comentaris dient-me adéu.

—També escriviu un bloc sobre transports, que es diu ‘Propera parada’. Com és aquesta afició que teniu pels transports?

—Tota la vida m’ha agradat tot el que fa referència a trens, tramvies o metros… A més, sóc un defensor del transport públic i penso que escriure un bloc sobre el tema també és una manera de promoure-ho. Sóc de Barcelona i des de petit que em fascinaven els tramvies, fins que van desaparèixer, l’any 71, que es una cosa que em va fer molta tristesa. A partir d’aquí, em vaig aficionar a més coses, com ara a col·leccionar mapes de metros, postals, bitllets.

—Quin lloc del món té les millors infrastructures de trens o metro?

—Nosaltres no, això segur. En general, tot el que és l’Europa anglosaxona i germànica, és exemplar. Tenen unes xarxes molt completes.

—Com és?

—Aprecien més el transport públic, en canvi, l’Europa del sud ha tingut com una fòbia al tren. Hi ha la idea que és una cosa de post-guerra o ho relacionem en termes de pobresa. Tothom vol aparentar tenir un cotxe el més gros possible.

—Quina és per a vós, la infrastructura més espectaculrar?

—El metro de Moscou. És com un museu i té una aparença de luxe, amb marbres, llums i de tot. Té decoració i mosaics. A mi sobretot m’interessa l’estética dels transports. M’atrau.

—Què en diríeu del transport públic de Catalunya?

—Hauria d’arribar a més llocs. I necessita més modernització. Això faria que la gent usés més el transport públic del que fa ara. Una de les justificacions que a vegades es fan sevir per no invertir tant en transport públic és aquesta, que no s’usa prou. Però si s’inunden els túnels de l’AVE i els trens de rodalies de Renfe són un desastre, és normal que la gent busqui altres opcions.

—Sou de Tarragona. De què n’esteu més orgullós?

—El millor de Tarragona és el seu paisatge i els seus monuments. Turísticament és molt fàcil vendre-la.

—I per viure-hi?

—Com a societat potser és força conservadora i no té gaire inquietud cultural.

—I del país, què us agrada més?

—Potser el tarannà pacífic i pragmàtic. Les manifestacions, i les vies catalanes en són un gran exemple. Crec que amb aquesta base socials es pot construir perfectament un estat.

—Què canviaríeu?

—A vegades tenim una actitud que no ens deixa fer passes endavant més decidides.

—Què té de bo ser a la comunitat de VilaWeb amb el bloc?

—VilaWeb és un mitjà de comunicació que m’agrada molt perquè sempre he considerat que era periodísticament molt innovador i, a més, abasta l’àmbit dels Països Catalans. Forma part de la comunitat de blocaires és una satisfacció.