El que va ser el lema de la seva vida

Demà farà 75 anys de l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera.

“Al lloc de l’execució el vaig portar fins la mateixa fossa i el vaig col·locar al seu lloc. Allí, abans de separar-nos, em lliurà qualcom per la seva muller, el vaig absoldre per darrera vegada i el vaig abraçar per acomiadar-me. Restà dempeus, valentment dret, cara a cara amb els fusells que ja l’apuntaven i sense deixar-se embenar els ulls, amb el meu crucifix a la mà. Vaig pujar corrents a posar-me al costat del pelotó, davant d’ell i cridant-li ‘Jesús, Jesús’. Ell digué aquestes paraules: ‘El que ha estat el lema de la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest transcendental moment: Visca Catalunya lliure!’. Immediatament, contestant als meus crits: ‘Jesús, Jesús, Jesús’. La descàrrega el va agafar amb aquest Nom beneït als llavis.”

[Traducció lliure de la transcripció del P. Romañà, amic de Manuel Carrasco i Formiguera, que el va assistir en els seus darrers moments; extret de La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1936), d’Hilari Raguer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat; imatge: www.elmati.cat]