Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

8 d'abril de 2013
1 comentari

El que va ser el lema de la seva vida

Demà farà 75 anys de l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera.

“Al lloc de l’execució el vaig portar fins la mateixa fossa i el vaig col·locar al seu lloc. Allí, abans de separar-nos, em lliurà qualcom per la seva muller, el vaig absoldre per darrera vegada i el vaig abraçar per acomiadar-me. Restà dempeus, valentment dret, cara a cara amb els fusells que ja l’apuntaven i sense deixar-se embenar els ulls, amb el meu crucifix a la mà. Vaig pujar corrents a posar-me al costat del pelotó, davant d’ell i cridant-li ‘Jesús, Jesús’. Ell digué aquestes paraules: ‘El que ha estat el lema de la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest transcendental moment: Visca Catalunya lliure!’. Immediatament, contestant als meus crits: ‘Jesús, Jesús, Jesús’. La descàrrega el va agafar amb aquest Nom beneït als llavis.”

[Traducció lliure de la transcripció del P. Romañà, amic de Manuel Carrasco i Formiguera, que el va assistir en els seus darrers moments; extret de La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1936), d’Hilari Raguer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat; imatge: www.elmati.cat]  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!