Mà de calculadora

Puntuals, com orenetes en primavera, arriben els pactes post-electorals previs a la constitució dels ajuntaments. I amb ells, les polèmiques. No cal ni comentar el fet de que partits que durant la campanya van jurar que no pactarien entre ells ara tirin mà de calculadora i comencin a fer els seus particulars exercicis de matemàtiques: “nosaltres som cinc, més els tres del partit X, més l’independent Fulano de Tal…”. M’interessa molt més el que està de moda aquesta temporada: ha de governar la llista més votada o és vàlid fer un pacte de llistes no guanyadores?, sempre amb un ull posat a Badalona i l’altre a la meva ciutat d’adopció, Tarragona.

Al contrari que un sector important de l’opinió pública, jo sempre he trobat perfectament acceptable que es formi una coalició de partits sense tenir en compte la llista guanyadora. En tots els nivells electorals es voten llistes senceres i no persones individuals. El fet de que una llista quedi en primera posició, com si fos un cavall a les carreres, no dóna dret a res concret. Governa qui està en disposició de formar una majoria.

Per exemple, a Tarragona ha guanyat el PSC en vots i regidors, però la suma de Convergència i PP dóna la majoria absoluta per governar. Si això acaba passant, res a dir des del punt de vista estríctament democràtic. Les reticències afloren per una altra banda: primera: si CiU i PP pacten, ho faran només per repartir-se les parcel·les de poder que li llevaran a Ballesteros o ho faran sobre un acord de govern amb tots els ets i uts? Segona: si CiU i PP pacten, ho faran perquè així ho ha acordat la militància a nivell local o seguint directrius de dalt de tot? Sobre això últim, vénen dies interessants: la cap de llista convergent, la intrèpida Victòria Forns, s’ha rebel·lat contra el diktat de la seva coalició, i es nega a deixar governar el PSC.

El que val per Tarragona, també val per Badalona. Mira, rima i tot. Que el PP hagi quedat en primera posició en el particular hit parade de Baetulo no li dóna dret a governar si no obté una majoria de regidors que facin costat al senyor Albiol. Dit d’una altra manera, si dos o tres partits “perdedors” es posen d’acord per formar aquesta majoria, endavant. Ara bé, que ho facin sobre un programa concret, no com una potinera manera de posar sordina a l’augment de vots que ha experimentat el PP amb les seves propostes sobre la immigració, qüestió que la resta de partits no han sabut o volgut plantejar amb la franquesa i valentia necessàries.