Els dictadors i la Internacional Socialista

M’ha sorprès sentir la notícia de que la Internacional Socialista ha expulsat de l’organització els respectius partits polítics de Ben Ali (Tunísia) i Mubàrak (Egipte).

O sigui, a veure si ho entenc. La Internacional Socialista, que agrupa partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes de tot el món, que figura que és una de les abanderades de la democràcia, dels drets humans i de la pau, resulta que tenia com a membres de ple dret els Movimientos de dos règims autoritaris africans. Que amagat que s’ho tenien. Això una. La segona cosa que sorprèn és que ara, precisament ara, els expulsin a tots dos. Ben Ali va arribar al poder mitjançant un cop d’estat contra Bourghiba i es va perpetuar a la presidència indefinidament mitjançant eleccions on assolia el noranta-i-tants per cent dels vots. Mubàrak segueix guanyant eleccions per un mètode similar cada sis anys, i ja en fa trenta que és al poder. A aquestes hores del vespre, encara hi és, però potser demà ja no.

Si la Internacional Socialista sabia de la manera de governar d’aquests dos personatges, per què no va fer fora els seus partits des d’un bon principi? I si, malgrat tot, consideraven convenient protegir-los d’alguna manera (per allò de la realpolitik, el pragmatisme i bla-bla-bla), llavors que no els traeixin ara, quan les revoltes populars han fet que es derroqui un mandatari i es qüestioni l’altre.

Dues preguntes finals. La primera, bastant lògica: segur que no hi ha cap més partit a la Internacional Socialista que sostingui una dictadura o un règim autoritari? Segur? I la segona, malèvola i casolana: el Partit dels Socialistes de Catalunya pertany a la Internacional Socialista? Sí o no? Ja ho deia el gran Shakespeare: aquesta és la (seva) qüestió.