Dia Contra el Tabac

Avui és el Dia Mundial contra el Tabac. No recordo haver parlat mai sobre el tema. En aquest bloc he anat contra tots els meus dimonis familiars, els cotxes, els gossos, el soroll, els toros, el masclisme, les feministes radicals, els règims dictatorials, la correcció política… però mai contra el tabac, és curiós.

La lluita contra aquesta porqueria continua. L’amenaça de malalties diverses, els dits grocs, la pudor de la roba o la molèstia contra els que no fumem no van semblar mai raons suficients perquè la gent anés abandonant aquest hàbit, en públic o en privat, i van caldre mesures més específiques, llegeixi’s normes al BOE o al DOGC. Normes que, en contra del que temíem, s’han anat complint i avui, als llocs on és prohibit, efectivament estan lliures d’aquella boirina que abans ens entrava per les narius, ens provocava picor als ulls i ens impregnava els jerseis.

Es vol anar més enllà i estendre la prohibició a la resta de locals. Es vol també augmentar l’impacte de les llegendes als paquets (mesura que sempre he trobat ingènua). Fins i tot s’ha dit d’intervenir a l’espai exterior, platges i carrers. Home, tampoc cal ser tan talibans. La llibertat, abans que tot. La llibertat de no haver d’empassar-se nicotina per obligació, però també la llibertat d’adquirir números per tenir un emfisema, un infart o un tumor, si es vol, amb el benentès que en el conflicte entre fumadors i no fumadors, nosaltres tenim preferència, naturalment.

Que el dia contra el Tabac, avui, serveixi perquè nosaltres no siguem tan intolerants i que ells reflexionin si val la pena omplir-se de química els pulmons.