Perquè no aniré a protestar per Gaza

La tradicional i persistent opció de les nostres esquerres per la causa palestina, molt ben representada en els blocs de Vilaweb per cert, escriurà avui una nova pàgina de la seva història amb les concentracions que es fan arreu del país amb motiu dels dramàtics esdeveniments de Gaza de les darreres setmanes.

I ho farà, com sempre, en uns termes i amb uns pressupòsits amb els quals no puc estar d’acord, començant pel lema de les mobilitzacions, que fa referència a un boicot a Israel. Però no és només el boicot (risible i ineficaç, com tots els boicots), és el prejudici secular contra el poble jueu, és la manca de reconeixement dels valors democràtics de l’estat d’Israel (titllar-lo d'”estat feixista” com s’ha fet és insultant), és l’acriticisme per tot el que fan els actuals dirigents palestins de Gaza, uns fanàtics religiosos a sou de l’Iran dels aiatol·làs (un bon exemple de “democràcia”), i podríem seguir.

Si els que avui es manifestaran desitgen de debò una solució al conflicte polític del Proper Orient, que a tots ens queda lluny, la primera cosa que haurien de fer és no prendre partit per una de les dues parts, i s’hi ho fan, com a mínim reconeguin els encerts i els errors dels dos pobles i de les seves estratègies polítiques i diplomàtiques. A la causa progre del mocador de quadres i la pancarta tothom s’apunta de seguida en calent, però cadascú hauria de reflexionar més sobre perquè ho fa. La manipulació informativa de TV3, per cert, no ajudarà gaire a aquesta reflexió.

I que quedi clara una cosa: lamento i condemno, com no podria ser d’altra manera, les morts que s’estan produint els darrers dies, siguin de civils o ¿incivils? De tota manera, a mi no se m’ocorriria mai, com s’ha fet a Gaza, instal·lar paret per paret una comissaria i una llar d’infants.