Quan “La Vanguardia” l’encerta

Ja fa anys que sóc crític amb la línia ideològica de La Vanguardia, amb el tractament que fa del catalanisme en general i d’Esquerra en particular, amb la seva refrectària posició davant la llengua, amb la seva ridícula dèria pels toros… I em temo que la tònica continuarà sine die.

Avui, però, cal fer una excepció i reconèixer l’encert d’una iniciativa del centenari rotatiu barceloní. Han penjat a la xarxa la seva hemeroteca sencera (127 anys de diaris) amb un potent buscador per dies o per paraules clau. Amb dos o tres clics s’obre la pàgina del diari que interessa, en format .pdf. Tot gratuït, almenys per ara (toquem fusta).

Serà una eina utilíssima per estudiosos, historiadors, periodistes i persones minímament interessades en el passat: des de les notícies que han canviat el món fins als anuncis publicitaris més curiosos de cada dècada, passant per les necrològiques, verdadera marca de la casa de La Vanguardia, i on tothom surt alguna vegada. Jo mateix, no vaig tardar ni sis mesos de vida a veure el meu nom imprès a l’esquela de l’àvia…