Obama, no diguis blat

Sucumbeixo a parlar de les eleccions presidencials nord-americanes, incapaç de suportar el grau de pressió a què ens estan sotmetent els mitjans de comunicació, talment com si fóssim nosaltres els votants.

Per decret-llei s’ha decidit que Barack Obama guanyarà. Jo també el votaria, si pogués, però no deixa d’empipar una mica aquest entusiasme periodístic, bastant generalitzat, cap a la figura del senador mulat. Tot quadra, tot és perfecte: és jove, representa la primera oportunitat seriosa d’una minoria ètnica d’accedir a la Casa Blanca (quina ironia!), comunica bé i és una barreja de dos presidents ben considerats a casa nostra: Roosevelt (també Obama haurà de gestionar una crisi) i Kennedy (com ell, també podrà establir una “Nova Frontera”). Al seu davant, un candidat republicà que em recorda l’Abuelo Cebolleta, encarcarat i amb un discurs poc convincent, i una aspirant a vice-presidenta que sembla una comercial de perfums l’Oréal.

Les enquestes també detecten un vot ocult que, en el darrer moment, podria decantar-se cap a McCain i fer-lo guanyar. No ho desitjo, però seria una bona lliçó per a analistes i media que, de tant saberuts, a vegades ho tenen tot coll avall abans d’hora.

No podem votar Obama a les eleccions del 4 de novembre, però algú ha considerat oportú implicar-s’hi a fons. La collonada consisteix a fer un retrat gegantesc del candidat demòcrata, fet amb sorres de colors al Fòrum de Barcelona. Ja ens han fet saber que no costarà res al contribuent. Només faltaria.