Vagues de blocs

La coincidència ha fet que dos blocaires d’aquesta casa (Xavier Mir i Indústries i Caminars) hagin iniciat simultàniament “vagues de bloc”, el primer per la sobirania i el segon per l’alliberament de Franki.

No acabo d’entendre aquestes vagues indefinides i no sóc l’únic. Així li vaig fer saber al Xavier Mir en el moment d’anunciar-nos-la (l’altre blocaire no el segueixo tant). Podria entendre la seva decisió com un símptoma de desànim personal, com un “tirar la tovallola” davant l’espectacle que ens està oferint el poder polític, però el Xavier ha explicat per activa i per passiva que no és això, sinó que es tracta d’una mena de pressió per aconseguir de l’esmentat personal polític que es mogui en la direcció que li està demandant una creixent porció de la ciutadania. I aquí és on em perdo: com es pot aconseguir qualcom deixant de fer, deixant de demanar, deixant d’argumentar…? La situació em recorda allò de l'”abstenció activa”, que ja he criticat en el meu bloc més d’una vegada.

Tot i no veure-ho clar, ahir em vaig solidaritzar amb el Xavier amb una vaga de bloc, amb un text escuet i sense foto. Potser hagués estat més efectiu i hagués tingut més impacte mediàtic que tothom ho hagués fet durant 24 hores.

Veurem quan temps aguanta el Xavier el “mono” de no escriure. Ningú no és imprescindible a la vida, però blocs com el seu, amb argumentacions sòlides, iniciatives imaginatives i textos engrescadors, són més necessaris que mai en el moment polític que estem vivint.