Matí a l’Agència Tributària

Un problema amb la meva declaració de renda m’ha obligat a perdre una bona estona del matí d’avui a l’Agència Tributària (espanyola, of course). Hi he anat amb fundades prevencions: hi haurà una bona informació? Em diran allò de vuelva usted mañana? Patiré alguna incidència digna de figurar a la meva secció "La batalla diària per la llengua"? No, res de tot això. La qüestió que m’hi portava se solucionarà en el termini d’un mes, segons m’ha dit la funcionària amb una amabilitat no exempta de rutina, de manera que el viatge no ha estat en va com em temia. De tota manera, una hora d’espera al costat d’una gernació de contribuents i empleats de gestories no me l’ha treta ningú.

A la sortida em topo amb un d’aquells camions que s’instal·len periòdicament a les ciutats per facilitar les donacions de sang. Una bona metàfora de la hisenda espanyola, amb la diferència que aquesta ens xucla la sang vulguis o no.