Ensenyament a Catalunya: necessita millorar

Tornen les notes escolars de tota la vida (zero, cinc, deu, aprovat, suspens…) i s’arraconen aquells estranys eufemismes de "progressa adequadament" i "necessita millorar". A bones hores. Al fer-ho públic, el conseller de la cosa ho ha justificat dient que cal reforçar la "cultura de l’esforç". Ara està de moda la cultura de l’esforç, des que el president Sarkozy la va erigir en protagonista de la seva aposta política. Però és això, una moda, d’aquells termes i expressions que els polítics buiden de seguida de contingut de tan fer-los servir: cultura de l’esforç, sostenibilitat ambiental, innovació empresarial, perspectiva de gènere…

No n’hi ha prou amb recuperar les notes i, amb elles, tornar a implementar sense por uns determinats valors de la pedagogia de tota la vida (disciplina, un professor amb autoritat, l’aprenentatge de tota classe de matèries amb memorització inclosa…). Perquè els nois d’avui, homes i dones de demà, acabin exitosament els seus estudis i deixin en bon lloc al país en els informes internacionals (PISA, etc.), cal alguna cosa més. La problemàtica de l’ensenyament no se solucionarà fins que tots els sectors afectats reconeguin la seva part de culpa (deixadesa de les administracions, corporativisme dels mestres, absentisme dels pares i, pel que fa als alumnes, la responsabilitat que puguin tenir des del moment en què ells mateixos volen ser tractats com a adults). I després d’aquest mea culpa col·lectiu, caldrà arribar a un gran acord entre tots i posar-se a treballar, amb el benentès que per recollir els primers fruits caldrà esperar encara moltes generacions.

Si els poders públics, que són els qui han de liderar el procés, continuen amb la inèrcia a què ens tenen acostumats (canvis de plans, zigazagues normatives, passar-se patates calentes o prendre decisions descontextualitzades com la de les notes) no podem qualificar-los amb un "progressa adequadament" perquè no és veritat. Han de fer els deures perquè necessiten millorar.