“La Vanguardia”, quina gràcia, tu!

Ja sabeu la darrera facècia de La Vanguardia? Per titular la notícia de la selecció d’escriptors a la Fira del Llibre de Frankfurt (com és sabut, tots pertanyents a la literatura catalana), ha recorregut a un joc de paraules, "Los 101 dálmatas". Una manera fina i rebuscada de dir que els catalans som uns gossets. Quina gràcia, tu!

Que el diari del comte de Godó no té un pedigrí excessivament catalanista ja ho sabíem, començant per l’escandalosa absència, quasi total, de la llengua catalana i acabant pel subtil menyspreu a ERC. Darrerament, però, sembla que el periòdic ha elevat el llistó de la seva animadversió contra la defensa de la nostra nació i la nostra cultura, i una de les mostres n’és el tractament que ha fet dels preparatius de la Fira del Llibre de Frankfurt. Com si d’El Mundo es tractés, ha emprès una campanya artificial amb l’únic objectiu de fer creure a l’opinió pública que els escriptors catalans de llengua castellana eren marginats o silenciats, quan, com després s’ha sabut, no ha estat així.

La rabieta ha vingut en forma de gràcia subtilment ofensiva. No és la primera vegada que desde La Vanguardia s’insulta els catalans: recordeu el cas Galinsoga. El que avui comentem no és comparable amb aquell ni per gravetat objectiva, ni per transcendència, ni per les seves conseqüències, que no en tindrà, però no deixa de ser preocupant que un mitjà de comunicació tan prestigiós (i també tan generosament subvencionat) caigui en aquestes pràctiques, més pròpies del centre peninsular.