Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Ahir va fer 70 anys que va morir Kemal Atatürk, el pare de la Turquia moderna. Ahir, com cada 10 de novembre, la població va observar un minut de silenci a les 9:05 del matí, hora exacta del decés com oportunament recorden els rellotges aturats del palau de Dolmabahçe.
Sempre m’ha fascinat aquest personatge. Una fascinació que va augmentar quan vaig visitar el seu país, on continua rebent un tracte proper a la veneració. El seu retrat, amb aquell posat seriós que sempre gastava, presideix tots els àmbits de la vida oficial i quotidiana, des del control de passaports dels aeroports fins a les botigues, passant pels segells i els bitllets de banc. No és que subscrigui el seu ideari, més aviat al contrari: va aconseguir la modernització i la laïcització del país, sí, però al preu d’un règim personalista de partit únic i d’una persecució de les minories kurda i armènia que encara dura. Més aviat és la manera de ser el què m’atreu del personatge: la barreja de magnetisme i de carisme, la facilitat per transmetre resolució i idees clares, la proximitat amb la seva gent i la identificació amb la seva nació. Per entendre’ns, el contrari que Montilla.
En moments de desconcert per al nostre país, ara que s’ha posat de moda buscar desesperadament models de lideratge polític en altres latituds, fins i tot transoceàniques, no és mala cosa emmirallar-se també en líders del passat, com per exemple Atatürk. Insisteixo, fixant-se només en el “com” i no en el “què”.
Respon a jordi carrera Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
fundador de la república turca el 1925, com si diguessim a Espanya la república castellana, després de la guerra greco turca que comportà una neteja ètnica de territoris i un despaçament i canvis mutus de població.
Primer guanyava Grècia – la guerra era a l’Àsia menor- , però després de l’alçament d’Ataturc
Abans Turquia Istambul Constantinoble era la metròpoli de l’imperi otomà
que en part susbtituí limperi de Bizanci , que fou derrotat i desfet per la guerra del 14. En aquesta descomposició es produí el gran genocidi armeni de 1915 però abans ja hi havia hagut ràzies i progroms. El moviment del Joves Turcs es qui ho promogué, contra el califa, i degué ser com una falange espanyola.
Durant l’imperi otomà a l’Àsia Menor hi havia turcs, armenis i grecs antics. Els uns eren rei, exercit, estat, pagesos i els altres comerciants, burgesos, pagesos, obrers, Algunes reines havien sigut gregues locals i alguns dels millors ministres i primers ministres també.
Els turistes d’aquí que van a Turquia s’ennamoren d’aquest home pel que conten, però les nacions imperials tenen mítica i aureola però la republica que fundà es turca i prou , castellana i prou.