Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Ensenya’m la factureta

0

En les darreres dues setmanes ja he rebut com a mínim quatre trucades d’algú que m’ofereix descomptes en la factura de la llum o hores gratuïtes de consum d’electricitat.  No són, és clar, de la meva companyia (Som Energia, cap queixa fins ara). El modus operandi és sempre el mateix: saben el teu nom i la teva adreça (el Gran Germà està en plena forma), et diuen que ara toca renovar les condicions de contracte de la llum (serà veritat?) i el que és més sospitós, et demanen dades de la darrera factura. Es presenten com si tinguessin una relació directa amb Endesa i quan els comences a fer preguntes s’embranquen amb un galimaties de comercialitzadores i distribuïdores d’energia que no hi ha per on treure l’aigua clara.

No tardo massa a penjar-los el telèfon, desconcertat o suspicaç per massa coses (per què algú amb accents estranys es fa passar per la meva “distribuïdora” i després m’ofereix tarifes presumptament beneficioses?, per què els he de donar cap dada del meu contracte actual?), però amb el que m’ha trucat aquesta tarda m’hi he esplaiat una mica més. Era sud-americà i, laus Deo, m’ha entès en català. Quan, després de deixar-lo xerrar una bona estona m’ha demanat que le enseñe la facturita (sic), li he dit que s’esperés un moment. L’he tingut esperant-se tres o quatre minuts fins que, delicadament, he penjat el telèfon. Ai las, ell no s’ha donat per vençut perquè ha tornat a trucar per preguntar-me si ja había encontrado la facturita. Doncs, no, senyor meu, no he trobat la factura. He passat al contraatac: d’on ha tret les meves dades personals?, per què vol la factura?, vostè és d’una altra companyia i vol fer el canvi d’estranquis, oi? S’ha començat a atabalar i llavors ha estat ell el que tenia pressa per acabar la conversa i penjar, que és el que ha fet.

He corregut a buscar per la xarxa informació sobre el tema, i m’he assabentat de que això està a l’ordre del dia i que, a més de trucar per telèfon (sempre en hores intempestives) també passen per les cases. Tot es redueix a una sola paraula: estafa. Els que tenim un cert coneixement d’aquestes matèries (perquè portem molta mili i, en el meu cas, per raons professionals) no podem evitar plànyer-nos per tantes i tantes persones que, per ignorància o per ser especialment vulnerables (penso en gent molt gran) que són possibles víctimes d’aquestes maniobres comercials abusives quan no il·legals. Ja n’hi ha de feina a fer, també en aquest camp!

[Imatge: ideal.es]

Publicat dins de 2. Societat, Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari