Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Una mica més a prop…

Ens agradi o no preguntar al poble té aquestes coses, a vegades la ciutadania respon clarament i de manera majoritària. Ahir va passar això. Vam tenir una de les participacions més altes en Democràcia, fregant el 70%. Si volíem saber on som, aquí ho tenim, la radiografia del país: CIU 50, ERC 21, PSC 20, PP 19, ICV 13, C’s 9, CUP 3.

Em va semblar increïble la interpretació tant des de la “caverna” espanyola com del PP i C’s (PSC s’hi va afegir i ICV em va decebre prou). També és cert que Mas s’havia posat el llistó molt alt i demanava, en època de retallades i crisi profunda, una majoria per avançar amb fermesa, obviant que no era l’únic partit pel dret a decidir i que vol un Estat propi (= independència). De fet, CIU fa dos anys es va presentar a les eleccions amb el Pacte Fiscal com a gran reclam. Va obtenir 62 diputats. Ara, amb un mandat que vol avançar clarament cap a l’Estat propi, n’ha obtingut 50. Gens malament si tenim en compte els dos anys duríssims de crisi i retallades i l’augment dels votants que segurament s’han emportat altres formacions polítiques a banda dels pactes amb el PP. Toca, per tant, felicitar CIU per ser la primera força amb diferència, amb un escenari desfavorable continuarà tenint la responsabilitat de conduir el país.

ERC ha aconseguir arribar a la 2a posició doblant resultats, però a 29 escons de CIU. Un abisme de separació, encara, però la recuperació d’una formació clarament independentista catapultada fins a la segona posició és un missatge clar al món: ha pujat la independència, avui hi estem una mica més a prop que ahir.

El camí no serà fàcil, cert. En aquest sentit, trobo que és el diari ARA el que més ho encerta: “Mas no ho podrà fer sol“. És certament així. L’independentisme no és patrimoni d’un sol partit, és transversal. Segurament podem trobar independentistes a tots els partits polítics (sí, al PSC també, jo en conec). La manifestació de l’11 va ser multitudinària i ningú, cap partit, pot apropiar-se-la com s’ha vist. Però sí que hi ha una lectura clara dels resultats d’ahir: toca arribar a acords i posar data al referèndum. El mandat del poble així ho determina: 87 diputats a favor, 28 en contra i 20 que encara no se sap. Un bon balanç. Si fos futbol seria per golejada.

Veurem com evoluciona tot plegat en els propers dies. De moment Mas i Junqueras estan d’acord en què hi ha d’haver un referèndum. Caldrà molt diàleg i paciència, però mentre anem endavant és un bon senyal.

Mentrestant els mitjans de comunicació internacionals destaquen la reculada de Mas i l’avenç de l’independentisme d’esquerres. A Madrid poden anar dient missa, mentre el món ens miri i fem les coses bé, tenim les de guanyar.


Tres cosetes per a alegrar la vista i l’oïda:

  1. Entrevista imprescindible: Oriol Junqueras ha parlat avui a molts mitjans de comunicació, he pogut sentir l’entrevista a Catalunya Ràdio: aquí l’àudio “L’objectiu d’ERC és presidir la República catalana no unes conselleries”.
  2. Aquí teniu un Mapa Electoral fet per Vilaweb, excel·lent idea que posa les coses a lloc.
  3. Els partits sobiranistes sumen 344.735 vots més que no al 2010“. Notícia a Vilaweb.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent