Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

12 de juny de 2011
0 comentaris

Una estona amb el regidor

Avui ha estat aquell dia, que es repeteix cada quatre anys, en què té lloc el ritual democràtic de la constitució dels ajuntaments. Mai no canvia: l’elecció dels batlles (amb les corresponents polèmiques), l’exhibició de les vares d’alcalde, a vegades de manera fetitxista (han arribat a besar alguna, com si fos una marededéu), les fórmules de jurament o promesa dels regidors (cada vegada més rebuscades, segons la ideologia de cadascú) o grups de ciutadans fent costat als seus representants o aprofitant l’acte per protestar (aquesta vegada, amb presència d'”indignats” intentant deslluir els actes de constitució, en una significativa mostra del que entenen ells com “democràcia real”).

Per raons que no tenen res a veure amb l’acte d’avui, aquesta tarda he compartit una estona amb un regidor novell. Es diu Jordi Molinera, té 24 anys, ha estat elegit al seu poble, Altafulla, i ha entrat a l’equip de govern fent-se càrrec de competències tant significatives com urbanisme i cultura. Un verdader desafiament per a una persona jove que, enlloc de dedicar-se a treure’s els polls a la plaça major ha decidit entrar a la cosa pública pel mètode tradicional: tenint ideals, formant una llista amb afins, treballant amb una il·lusió que ja m’hagués agradat a mi tenir-la a la seva edat, aconseguint un significatiu resultat electoral i enfrontant-se amb el repte de gestionar un municipi d’uns quants milers d’habitants.

Asseguts en un bar de la plaça Martí Royo, el Jordi ens ha fets partícips, al grup que l’acompanyàvem, de les primeres hores com a regidor efectiu. La discussió amb el secretari de l’Ajuntament sobre la fórmula de jurament (ho ha fet “per imperatiu legal”, com cada vegada més edils en aquest país), els primers ciutadans que se li han acostat a demanar-li coses, més o menys factibles, o els primers motius de preocupació (com a encarregat de festes, ja comença a pensar en l’Onze de Setembre).

Li comencen quatre anys de feina i de dedicació, d’il·lusió i de neguits, de frustracions i de triomfs. Quina enveja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!