Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

D’Azaña a Zapatero

0

Rodríguez Zapatero no ha perdut l’ocasió de tornar als Estats Units a retratar-se amb l’amo del món. No hi fa res que el motiu fos un “esmozar d’oració”, un peculiar acte que cada any organitza un grup ultrareligiós, tan allunyat de la seva filosofia política: l’important era estar al lloc adequat, al costat dels que remenen les cireres. Naturalment, ha hagut de fer allò que a Espanya en diuen encaje de bolillos per conciliar les seves idees amb un missatge a to amb l’ambient cívico-religiós on es trobava: defensa de la llibertat i condemna de l’integrisme religiós, però també cites de la Bíblia i aquesta afirmació: “Espanya és una nació sobretot cristiana”.

Al llegir aquesta frase, me n’ha vingut al cap una altra, pronunciada per Manuel Azaña: “Espanya ha deixat de ser catòlica”. Segons com es miri, són antitètiques l’una de l’altra. Aprofundint en el seu sentit i en el context en què van ser dites, no ho són tant, però els dos personatges sí.

Azaña volia dir que la Constitució republicana establia que l’estat deixava de tenir una religió oficial, tal com calia, sigui dit de passada. L’afirmació del polític, proferida amb la mateixa sinceritat amb què pretenia modernitzar i democratitzar l’estat, va ser aprofitada pels seus nombrosos enemics per massacrar-lo, fins a esdevenir el polític més denostat pel franquisme i per extensió, per les dretes.

Zapatero ha resultat ser el revers d’Azaña. Ha amotllat el seu discurs a l’auditori que tenia al davant, com acostuma a fer. El seu públic estava allí per resar i ell va aprofitar els seus deu minuts de glòria per dir el què els altres volien sentir. Ell sempre en la seva línia, pretenent posar content a tothom, frívolament. La sinceritat del millor dirigent de la República contra la hipocresia del president de govern més mediocre del postfranquisme. Azaña i Zapatero. A i zeta. Principi i final.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari