Tavernes, un poble entre tants que celebren la Festa Estellés

Festa-Estellés

L’estiu passat, l’escriptor Josep Lozano va llançar una crida en la revista digital Infomigjorn  – un mitjà de comunicació virtual dedicat a la nostra llengua i cultura, dirigit per Eugeni Reig, que arriba a més de deu mil internautes – que també fou popularitzada pel diari electrònic Vilaweb.L’autor d’Alginet pretenia amb aquesta convocatòria animar els amants de la poesia de Vicent Andrés Estellés a celebrar una festa en els seus pobles i ciutats per a homenatjar el planer homenot, dit en terminologia planiana, nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924. La proposta consistia a fer un sopar al llarg del mes de setembre, al voltant del dia del seu natalici, on entrara un plat propi de la nostra gastronomia i es recitaren poemes seus, d’una manera semblant a com fan els escocesos cada 25 de gener a fi de commemorar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).Ben aviat s’hi van adherir a la iniciativa un bon nombre de localitats o d’associacions culturals i l’èxit de la 1a Festa Estellés fou ben engrescador. Hi van col·laborar molts escriptors i poetes, a vegades presentant l’acte o fent de rapsodes, i també diversos cantants i músics.

Hi van fer-se ressò de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs – la llista va figurar en el bloc Raons que rimen –  van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al «fill del forner que feia versos».

Fou un bon començament per a un acte que els valencians hauríem de convertir en tradició, que hauríem d’instituir amb l’objecte de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura, llengua i literatura d’una manera festiva i popular.Per segon any consecutiu l’escriptor alginetí, autor de Crim de germania, ha llançat aquesta crida i ens vol encoratjar perquè honorem un dels nostres màxims poetes, el més prolífic i popular poeta valencià des d’Ausiàs March.

A la cita d’enguany no podia faltar Tavernes de la Valldigna i per això un grup de vallers i valleres que ens estimem la poesia en general i la d’Estellés en particular hem volgut sumar-nos també a aquesta celebració. Hem presentat la proposta al consistori, que ens ha donat el seu suport i fins i tot ha confirmat la participació lectora d’alguns dels seus membres. Amb l’ajuda de la Regidoria de Cultura hem preparat la nostra primera Festa Estellés per al divendres 9 de setembre de 2011, a les 9 de la nit, a la Placeta de Teodor Llorente, el poeta de la Renaixença valenciana de qui enguany s’acompleixen cent anys de la seua mort.En l’àpat i en la lectura de poemes podeu prendre part tots els qui vulgueu, només inscrivint-vos per tres euros al Bar nou (Pl.Major). Farem un sopar d’aixella, amb bon vinet de la terra i platets típics valencians. Després de la menjada tindrem una projecció audiovisual i un recital poètic amb alguna que altra actuació musical.

Ens agradaria instituir aquest acte, que es fes cada any i que es consolidara, com pretén Josep Lozano. Però, a més a més, també voldríem que servira de precedent per tal de dinamitzar les activitats literàries a Tavernes. Perquè al nostre poble hi ha molta gent que estima la literatura i qualsevol altra manifestació artística que ens faça créixer i ser més lliures.

Comptem amb tu! Quants més siguem, més riurem.

Rosa Magraner i Francesc Bononad

Passejada matinal per la marjal

Ocells marjal

Són les sis i quart d’un matí de mitjan agost.  Eixim de casa per veure eixir el sol entre els camps d’arròs situats entre Cullera, Favara i la platja de Tavernes. El cel és encara, en aquestes hores, fosc i brillen les estrelles que veurem a l’hivern al capvespre. Cap al sud-est i ben alt, brilla el planeta Júpiter, que serà el rei del firmament en la pròxima tardor. A la seua esquerra Capella, la més brillant de l’Auriga,  també destaca, molt més que Mart, més baix, que es troba a Geminis.Ben situats vora un camí, l’olor de l’arròs creixent omple els narius encara mig adormits. Les rantelles i mosquits se t’acosten, t’omplin la roba i molesten. La natura, però, ve en la nostra ajuda, i ben prop, uns rats penats volen ran de les tiges d’arròs i mengen insectes sense parar.La nostra idea inicial de veure eixir el sol no és finalment possible. Cap a les set, una paret de núvols impenetrable s’aixeca per llevant, cap a la mar. Les seues formes trencades mereixen una foto. El cel va perdent la seua foscor nocturna i va passant d’un blau fosc fins a un blau clar. De sobte, entre núvols, apareix un bri de disc solar. El dia ja ha començat.Mentrestant, acompassats amb l’eixida del sol, els ocells comencen a sortir, aixequen el cap d’entre els arrossars. Alguns aixequen el vol. Una garseta blanca (Egretta garzetta) passeja allà lluny pel camí. Les oronetes han substituït els rats penats i volen fregant l’arròs. Els ànecs volen en parelles o de tres en tres.

Allà lluny, un tractor amb remolc fa un soroll estrident que d’un quilòmetre enllà desentona en un paisatge on només se sentien sons naturals.

Continuem l’excursió i ens desviem per un caminet cap a Cullera. No hi ha ningú a la vista. Només algun cotxe d’algun llaurador se’ns creua i se’ns queda mirant.

De sobte, a la vora del camí, d’amunt d’una canal, un grapat d’aus es prepara per encarar el dia. Miren encuriosits el monstre mecànic que se’l acosta però com no fa cap soroll no s’espanten. Se senten tranquils i jo vaig fent fotos per la finestreta abaixada. Sembla que estan fent-se la neteja diària. Estiren el coll, obrin les ales, s’estarrufen. Són, segons m’assabente després d’algunes consultes, exemplars de martinet ros (Ardeola ralloides), espècie que es troba ben amenaçada.

Finalment, després de més de deu minuts mirant-les a uns quants metres de distància, un cotxe ve de cara i les espanta.

Continuem ja cap a Cullera buscant un lloc per desdejunar. Tot tancat a aquestes hores. Ens desviem cap al Brosquil i entrem per veure l’estany de Cullera. Un grapat de peixos obren la boca cap amunt tots a l’hora. Una cosa ben estranya. I entre ells, una família de coll verds desfila davant dels nostres ulls. Ara cal esmorzar. Ja són les nou del matí.

Fotos: Enric Marco. Les dues primeres fotos son d’exemplars de martinet ros (ardeola ralloides) i la tercera, més comuna, és una garseta blanca o martinet blanc (Egretta garzetta). Gràcies als que, pels comentaris o personalment, m’han donat la informació dels ocells.

100anysdevalor

EnricValor100

És d’admirar com una persona  –a  qui a penes has vist en algunes ocasions i amb qui tan sols has creuat quatre paraules de cortesia i reconeixement en una mostra del llibre valencià de les que es feien a la Llotja del cap i casal– pot ser tan significativa en la teua vida. Això és, precisament, el que m’ha esdevingut amb el mestre Enric Valor. Tan sols l’havia vist de lluny en alguns actes. D’ell en coneixia La flexió verbal i la Gramàtica catalana, especialment referida al País Valencià.

La meua sorpresa fou quan vaig llegir totes les seues Rondalles valencianes en els dos volums de l’editorial Gorg. Quin sentiment de retrobament amb les meues arrels, amb la meua infantesa, amb la llengua rica i exuberant dels meus majors que per un temps ens havien fet menysprear per vulgar, pobletana i rebordonida!

Quin goig en llegir a les seues admirables pàgines aquelles expressions que jo havia escoltat a casa tota la vida i tantes altres paraules del nostre patrimoni lexical que jo desconeixia o que ja havíem perdut a casa!

La primera rondalla, El llenyater de Fortaleny, la recollí Valor al meu poble: La Vall de Tavernes o Tavernes de la Valldigna. El meu iaio Batiste una vegada em va explicar que feia uns anys un senyor foraster anava pel poble preguntant als vells sobre antigues històries o contes populars i que sa mare, que en sabia un fum, va parlar amb ell una llarga estona. Pot ser fóra la meua besàvia Gertrudis una de les informants valleres d’aquesta extraordinària rondalla del llenyater? Això no ho sabré mai, però em queda el dubte i la il·lusió que així fóra. I sempre que llig aquesta rondalla o alguna altra als meus alumnes em vénen els records.Enric Valor és la persona que més ha influït en mi a l’hora de recuperar el valor i la dignitat de la meua llengua materna. La seua bonhomia i saviesa m’encoratja a continuar la dura tasca, en aquests temps difícils d’oblit i d’autoodi . Ell, com Espriu, com Sanchis Guarner i tants altres, va viure per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa. I nosaltres tenim el dret i el deure de llegar a les generacions futures el nostre major patrimoni cultural: la nostra llengua.

Emmirallem-nos en la figura del mestre Enric Valor! Està en joc el futur de la llengua que ens fa ser valencians. Els nostres fills i els nostres alumnes ens ho agrairan.

Rosa Magraner i Grau
Tavernes de la Valldigna

Tanta llum com si fora de dia

Professor història

Joan Francesc Mira és el nostre millor escriptor que actualment tenim els valencians. A la seua darrera obra El professor d’història detalla, analitza i tritura cadascun dels tòpics de la Nova València contruïda per la dreta més rància. Una València que ha oblidat el seu passat, sense arrels i que vol semblar més del que és.Aquest primers dies d’agost me l’estic llegint. I m’ha sorprés veure que l’autor no ha oblidat parlar d’un tema recurrent en aquest bloc d’astronomia: la contaminació lumínica de la ciutat de València.

Parla del cementeri de València….

…d’ençà que la ciutat va construir aquest cementeri neoclàssic i perfecte ben lluny de les muralles, el viatge dels morts era llarg, era realment un viatge, ara els vius ja els rodegen amb carrers i cases, prompte podran enderrocar els murs i el cementeri serà un gran parc urbà, un parc urbà rodejat d’autopistes de nit inundades de llum, tanta llum com si fóra de dia, però els morts no necessiten enllumenat nocturn, i els vius en tenen massa, deu ser que en aquesta ciutat, va pensar, l’abundància de fanals i de focus és tan gran i la il·luminació nocturna tan intensa per tal de compensar l’espessor de les ombres que van enfosquint ací els cors i els cervells, la claror blanca o groga omple en excés els carrers i les places justament ara que la dels esperits s’afebleix o s’apaga, les ments són massa fosques i els carrers massa clars. 

 

El professor d’història, Joan Francesc Mira, Editorial Proa, 2008, segona edició 2009, pàg. 218.Foto: Plaça de l’Ajuntament de València de nit. De la web turística Viajes y Turismo on Line.

 

El cel d’agost de 2011

Cel agost 2011

El mes d’agost ja ha començat i amb retràs us comente els esdeveniments més importants del mes.

Potser alguns dels lectors passaran uns dies lluny del poble o la ciutat buscant llocs més tranquils a la muntanya. Si aneu a un lloc allunyat de centres urbans d’importància aixequeu el cap i mireu el cel nocturn. Segur que us sorprendreu de la bellesa del firmament immaculat de la contaminació lumínica. Recordeu el cel que heu deixat i gaudiu del cel net en el que la Via Làctia apareix ben blanca, amb alguns illots separats del cos principal.

El planeta Saturn continua encara en la constel·lació de la Verge, allunyant-se de l’estel Porrima. Tanmateix ja es troba prop de l’horitzó oest en fer-se fosc i, per tant, la seua observació només serà possible durant uns minuts després de la posta de sol.

El planeta Júpiter rellevarà al planeta dels anells durant aquest mes i els pròxims. Ja es pot veure eixint per l’est poc després de la mitja nit. Ara es troba dalt del cap de la Balena. S’ho val agafar el telescopi o prismàtics ben subjectes a un trípode o similar per veure els seus satèl·lits i bandes de núvols. Una Lluna minvant s’aproximarà a la posició del planeta les nits del 20 al 21 d’agost.

El planeta Mart no és molt brillant actualment i, a més, es troba en una zona plena d’estels brillants. Durant el mes d’agost es mourà ràpidament al sud de la constel·lació de Gèminis i de les seues estrelles principals Càstor i Pol·lux.

Mercuri i Venus es troben actualment immersos en la brillantor del Sol i no seran observables. Mercuri s’anirà fent cada vegada més visible cap als últims dies del mes.

La Lluna presenta, avui dia 6 d’agost, fase de quart creixent i el 13 serà plena, mentre que el 21 sen’s mostrarà com a quart minvant i el 29 serà finalment lluna nova.

Com que la Lluna serà pràcticament plena el dia 12 d’agost, dia de la pluja de les Persèides, no espereu veure res de res. La brillantor del cel causada per la Lluna serà tan gran que les dèbils esteles deixades per les partícules del cometa Swift-Tuttle, causants de la pluja d’estels, no es podran veure. L’any que ve ja veurem que passa.

Actualment es veu al cel el cometa 186P/Garradd, descobert per l’astrònom australià Gordon J. Garradd el 13 d’agost de 2009.
L’amic Joan Manel Bullón l’ha caçat des d’Aras de los Olmos, a la Serrania Valenciana.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cometa Garradd a l’esquerra prop del cúmul globular M15. 3 d’agost 2011, Observatori La Cambra, Aras de los Olmos. Autor: Joan Manel Bullón. Amb permís.