Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 30 d'agost de 2011

Passejada matinal per la marjal

Ocells marjal

Són les sis i quart d’un matí de mitjan agost.  Eixim de casa per veure eixir el sol entre els camps d’arròs situats entre Cullera, Favara i la platja de Tavernes. El cel és encara, en aquestes hores, fosc i brillen les estrelles que veurem a l’hivern al capvespre. Cap al sud-est i ben alt, brilla el planeta Júpiter, que serà el rei del firmament en la pròxima tardor. A la seua esquerra Capella, la més brillant de l’Auriga,  també destaca, molt més que Mart, més baix, que es troba a Geminis.Ben situats vora un camí, l’olor de l’arròs creixent omple els narius encara mig adormits. Les rantelles i mosquits se t’acosten, t’omplin la roba i molesten. La natura, però, ve en la nostra ajuda, i ben prop, uns rats penats volen ran de les tiges d’arròs i mengen insectes sense parar.La nostra idea inicial de veure eixir el sol no és finalment possible. Cap a les set, una paret de núvols impenetrable s’aixeca per llevant, cap a la mar. Les seues formes trencades mereixen una foto. El cel va perdent la seua foscor nocturna i va passant d’un blau fosc fins a un blau clar. De sobte, entre núvols, apareix un bri de disc solar. El dia ja ha començat.Mentrestant, acompassats amb l’eixida del sol, els ocells comencen a sortir, aixequen el cap d’entre els arrossars. Alguns aixequen el vol. Una garseta blanca (Egretta garzetta) passeja allà lluny pel camí. Les oronetes han substituït els rats penats i volen fregant l’arròs. Els ànecs volen en parelles o de tres en tres.

Allà lluny, un tractor amb remolc fa un soroll estrident que d’un quilòmetre enllà desentona en un paisatge on només se sentien sons naturals.

Continuem l’excursió i ens desviem per un caminet cap a Cullera. No hi ha ningú a la vista. Només algun cotxe d’algun llaurador se’ns creua i se’ns queda mirant.

De sobte, a la vora del camí, d’amunt d’una canal, un grapat d’aus es prepara per encarar el dia. Miren encuriosits el monstre mecànic que se’l acosta però com no fa cap soroll no s’espanten. Se senten tranquils i jo vaig fent fotos per la finestreta abaixada. Sembla que estan fent-se la neteja diària. Estiren el coll, obrin les ales, s’estarrufen. Són, segons m’assabente després d’algunes consultes, exemplars de martinet ros (Ardeola ralloides), espècie que es troba ben amenaçada.

Finalment, després de més de deu minuts mirant-les a uns quants metres de distància, un cotxe ve de cara i les espanta.

Continuem ja cap a Cullera buscant un lloc per desdejunar. Tot tancat a aquestes hores. Ens desviem cap al Brosquil i entrem per veure l’estany de Cullera. Un grapat de peixos obren la boca cap amunt tots a l’hora. Una cosa ben estranya. I entre ells, una família de coll verds desfila davant dels nostres ulls. Ara cal esmorzar. Ja són les nou del matí.

Fotos: Enric Marco. Les dues primeres fotos son d’exemplars de martinet ros (ardeola ralloides) i la tercera, més comuna, és una garseta blanca o martinet blanc (Egretta garzetta). Gràcies als que, pels comentaris o personalment, m’han donat la informació dels ocells.



  1. Enric, he estat veient les imatges de les garses i comparant-les amb les dels “Cuadernos de Campo” del Dr Félix Rodrigez de la Fuente he arribat a la conclusió que has fotografiat el martinet ros,el bitó comú i el martinet blanc.
     
    Salutacions. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra | s'ha etiquetat en , , , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent