La Lluna, la pruna…

Lluna - pruna

Eugeni S. Reig, l’autor del llibre Valencià en perill d’extinció, i mantenidor de la llista de distribució de notícies sobre la nostra llengua en InfoMigjorn, ha fet un comentari molt interessant sobre la famosa cançó popular La Lluna, la pruna, vestida de dol….Sempre m’havia semblat que la lletra era absurda. No sembla que una pruna tinga res a veure amb el nostre satèl·lit natural. Eugeni S. Reig li dóna un sentit que resulta més versemblant i sobretot més bonic. I ja que té a veure amb el tema principal d’aquest bloc, us el pose per a que en gaudiu.

Segueix…

Eugeni S. Reig – la lluna, la pruna

La lluna, la pruna
Títol i començament d’una cançó popular. La lletra més coneguda és la següent:

La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.

¿Quin significat té aquesta cançó? Hi ha una interpretació freudiana que explica que “la lluna, la pruna” és una xiqueta, que son pare la crida perquè vol mantenir relacions sexuals amb ella i que sa mare el que no vol és que el pare mantinga aquestes relacions incestuoses amb la filla. És una interpretació que considera que aquestes cançonetes populars són reminiscències d’una tradició oral antiquíssima, que es pot remuntar fins al neolític, moment en el qual comença a establir-se el tabú de l’incest que sempre s’ha considerat causa de degeneració de l’espècie humana. Aquesta explicació freudiana la trobe complexa, entravessada, rebuscada i estranya. Crec, francament, que aquesta no és l’explicació, encara que té lògica.

L’explicació verdadera podem trobar-la en boca d’alguns vells camperols mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen “la lluna, la bruna“. Sense cap mena de dubte, la versió original era aquesta. La paraula bru s’aplica al color que és fosc, obscur, negrós.

Evidentment, la lluna, la bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna nova anomenada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la qual els raigs del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la Terra i, per tant, la lluna no es veu, està fosca. ¿Què vol dir son pare la crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare de la lluna? Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare, el Sol, la crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que entre en la fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase de lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare, la Terra, no vol que això passe, vol continuar projectant la seua ombra sobre la cara visible de la lluna, que aquesta continue fosca i que no es veja. Considere que aquesta és l’explicació i que, per consegüent, la versió correcta de la cançó és:

La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.

Cançoneta que, originàriament, es cantaria quan hi havia lluna nova.

Altres versions són: «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li crida / i son pare no ho vol», «La lluna, la pruna, / i el sol mariner, / son pare la crida, / sa mare també», «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li pega, / son pare no vol» i moltes més.

Fins i tot he arribat a sentir: «La una, la pruna…».

Considere que els valencians faríem molt ben fet si ens esforçàrem a recuperar l’ús, tant en la llengua culta com en la parla quotidiana, del nostre vocable ancestral bru i, a poc a poc, deixàrem d’usar la paraula castellana moreno. Sobre la variant moré m’estime més no fer cap comentari.

Foto: Primeres hores després de la lluna nova. De la web d’astronomia Astronomy.

Otos, nova cita amb Botifarra

El dissabte 25 d’octubre va ser una altra nit de festa a Ca les Senyoretes. Els amics de la casa i de la família propietària ens van reunir per un doble motiu.

El primer va ser per assistir a la presentació de la darrera novel·la de Joan Olivares, Pell de pruna, il·lustrada per Jordi Albinyana. Pep Albinyana, Gàlim, aimador de la casa, va fer-ne la presentació.

I després del sopar, Pep Gimeno, Botifarra, va fer el final de festa, acompanyat de músics, cantaors i d’un versador, que també n’hi va haver.

I la festa acabà ben tard.  Sort del canvi d’hora, aquesta vegada jugava a favor….

Segueix…

La nit es presentà plujosa altra vegada, com tots els dies d’aquest mes d’octubre tradicionalment plujós al País Valencià. Però l’encontre era tancat i a cobert i no s’esperaven problemes causats pels elements.

Arribàrem prompte aquesta vegada. Els nostres amics d’Elx ja havien arribat però. No van poder gaudir de la visita a la Ruta dels Rellotges de Sol d’Otos ja que el Sol no va lluir en tot el dia i ara ja era fosc.

Joan Olivares, com sempre ens va rebre amb amabilitat i interés, com si fórem els únics invitats a sa casa. No sé com s’ho fa però anava saludant a tots els nous vinguts i a tots els dedicava el seu temps i per a tots tenia paraules d’amistat.

La gent ja anava arribant i concentrant-se a la sala exterior, a costat de la terrassa, on ja seia Pep Albinyana, presentador del primer acte de la nit, enmarcat pels protagonistes de l’obra Joan Olivares i Jordi Albinyana.  I  m’han dit que Pep i Jordi no són família!

Pep féu un discurs brillant i ple de tocs d’humor. M’ha estalviat fer-ne un resum ja que Pep l’ha penjat en el seu bloc. Llegiu-lo que s’ho val.

Jordi contà els primers moments de la creació de la novel·la i de com nasqueren les il·lustracions. Finalment es dolgué de la maquetació de les imatges al llibre que han eixit ben fosques i que li han fet perdre la lluminositat  i la seua gràcia (i gran part del seu erotisme, dic jo).

Joan féu notar l’adjectiu eròtica per referir-se a la seua novel·la. Sembla que per alguns el sol fet de ser eròtica ja li lleva la seua vàlua. Primer de tot és una novel·la  i com a tal ha de ser tractada però sembla ser que la gent que l’ha llegida se n’avergonyeix de comentar-ho.

Després d’un bon sopar de picaeta on puguerem parlar amb els bons amics de Tavernes i d’Elx, començà la nit de Pep Gimeno, el Botifarra.

Aquest cantaor de Xàtiva, que abans cantava en la rodalla d’un grup de balls populars del seu poble, s’ha llançat a cantar en solitari amb prou èxit pel País Valencià i Catalunya. Ací el podeu veure cantant amb el grup Obrint Pas.

Començà amb la dansa del Velatori de Tavernes que es cantava i ballava quan moria un albat, un xiquet menor de 7 anys que anava directament al cel.

I continuà tota la nit, amb cançons d’ací i d’allà, amb músics que anaven incorporant-se i amb el polifacètic Jordi Albinyana que també tocava la guitarra.

Sortejaren un gravat d’una de les il·lustracions de Jordi entre els assistents que guanyà una xica. Però el regal tenia gat en sac. Sembla que ella haurà de convidar a sopar els dos Albinyanes. Quines coses….

La nit anava animant-se amb la incorporació de la cantaora de la seua antiga rondalla i d’un altre cantant amb versador inclòs. Fa anys a la Fira de Xàtiva es feien concursos de cantaors que anaven improvisant les lletres i es replicaven mútuament.

Botifarra tot ho animava amb acudits i historietes picants. Tot ben coherent. La nit havia començat eròtica i semblava que volia acabar igual…

La nit ja era avançada, la gent marxava però la música no parava.  A més passava un fenomen ben estrany. S’anaven incorporant nous músics que treien els instruments dels seus cotxes i el grup creixia i creixia i el públic minva cada vegada més. Els artistes actuaven només pel plaer de tocar i fer festa.

Les tres passades. Sort que acabaven de canviar l’hora, aquesta vegada a favor i haviem tornat a les dues. Calia, però marxar.

La festa, però continuà.

Nota: A continuació estan les fotos més interessants de la vetlada. No acabe de trobar com posar-les en ordre. Estan numerades cronològicament de l’1 al 21 però el sistema me les ha posades en el sentit contrari. Disculpeu…

Parlant d’astronomia a Madrid

La seu del CSIC a Madrid va acollir fa uns dies la II Asamblea Nacional del Año Internacional de la Astronomia. Astrònoms professionals de la Universitat, dels Instituts d’Astrofísica, del CSIC, astrònoms amateurs i membres de museus i planetaris d’arreu de l’estat s’aplegaren a l’Instituto de Química-Física Rocasolano del CSIC de Madrid el dia 24 i 25 de setembre passat.

Molts grups estan treballant de valent per a que l’esdeveniment siga un èxit. Molts projectes estan en marxa per a començar l’any que ve.

Els nous mitjans de comunicació d’internet es presenten com les ferramentes especials per difondre aquesta ciència a la gent. Portals d’internet, blocs, etc seran la carta de presència al món però, és clar, també serà present el contacte directe amb la gent a través de xerrades, observacions populars, etc…

Segueix …

L’Instituto de Química-Física Rocasolano del CSIC de Madrid va acollir l’encontre el dia 24 i 25 de setembre passat. L’edifici, d’aspecte clàssic, ja s’ho val. Construït el 1932 va ser finançat per la Fundació Rokefeller.Van ser dos dies intensos plens de ponències. Ara i ací no pretenc explicar detalladament totes les intervencions dels ponents. Faré una visió succinta de la reunió i destacaré la part més significativa.

El dia 15 i 16 de gener a la seu de l’UNESCO a Paris s’obrirà solemnement l’Any Internacional. Farà 400 anys que Galileo, usant un telescopi fet per ell mateix, mirà la Lluna i se sorprengué en veure muntanyes i valls. En féu un llibre, Sidereus Nuntius, i continuà observant estrelles en la Via Làctia, satèl·lits al voltant de Júpiter i s’anà convertint en clarament copernicà. El 1616 l’Església declarà el copernicanisme una doctrina herètica i Galileo, malgrat ser amic i admirador del Papa, hagué de retractar-se per no acabar a la presó.

Pedro Russo, coordinador internacional de l’AIA2009, ens parlà de les activitats a nivell mundial. Va elogiar el treball fet arreu del mon on hi 123 països que participen en la festa de l’astronomia. Com a nota curiosa ens contà que el Vaticà pretén erigir una estàtua de Galileo. Mai és tard per a fer-se perdonar les ofenses.

Els grans projectes, anomenats projectes pilars internacionals seran segur un èxit de participació, tal com ens contà la coordinadora per a l’estat Monserrat Villar.

Ella és una astrònoma és una iniciativa per avaluar la incidència de la dóna al camp de l’astronomia, tant durant la història com en l’actualitat. Es faran enquestes tant en el camp professional com amateur.

Portal a l’Univers serà una web activa durant aquest any on trobar informació de les activitats de l’Any Internacional, fotos, vídeos, etc…

100 hores d’astronomia és un projecte en el que estan involucrats nombrosos observatoris d’arreu del món. Amb els seus telescopis s’ensenyarà a tota la gent interessada del món les meravelles del cel, tant de dia com de nit, entre els dies 2 i 5 d’abril de 2009.

Un Univers per descobrir, una exposició de 50 fotos espectaculars de gran format que mostren imatges astronòmiques i que es posaran en llocs de pas a les grans ciutats.

A més a més altres projectes d’escala només espanyola, anomenats emblemàtics, també són interessants, com:

Mesurar el radi de la Terra, tal com ho feren a l’antiga Grècia. Nombrosos instituts de secundària, museus i universitats ho realitzaran. En aquest projecte cal una participació massiva per a que els resultats siguen fiables. Ho coordina Pere Closas de l’Agrupació Aster de Barcelona.

Astronomia per a discapacitats. Ells també tenen tot el dret de gaudir i conéixer els misteris del cel. S’ha creat un programa de planetari per a invidents així com programari lliure per a persones de mobilitat reduïda. Ho coordina Amelia Ortiz, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Festa de les Estrelles, en el que les associacions astronòmiques amateur realitzaran activitats d’observació obertes a tot el públic en carrers, places i llocs emblemàtics. Durant tot 2009 se’n faran unes quantes, una d’elles coincidirà amb les 100 hores d’astronomia.

Astro per a tots els públics pretén l’entrada de l’Astronomia en la vida quotidiana, mitjançant imatges espectaculars que es podran descarregar gratuïtament. A més a més l’astronomia serà present a segells de correu i bitllets de loteria i ONCE.

Astronomia als carrers vol que l’Astronomia entre en el nomenclàtor del màxim nombre de municipis. Es vol aconseguir que les autoritats locals bategen carrers i places amb noms d’astrònoms o objectes astronòmics.

La presidenta de la Sociedad Malagueña de Astronomia (SMA), Blanca Troughton, ens explicà que les agrupacions astronòmiques espanyoles estan plenament involucrades en els projectes pilars i emblemàtics i també amb els seus propis.

Precisament la SMA promou el projecte IACO, per a realitzar mesures de qualitat del cel a través de cartes de constel·lacions conegudes. Destacà la mesura realitzada per membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor al seu nou lloc d’observació a la Vall de Gallinera (magnitud límit visual 6.6).

La Universitat de València participarà en aquestes i en altres activitats. Us en donaré complida informació.

La reunió acabà i, abans de marxar, encara vaig tindre temps de passejar per la Residència d’Estudiantes, allí al costat, on Dalí, García Lorca i Buñuel va viure allà en temps de la República.

Els assessors científics d’Obama

Obama

Barak Obama, candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, cada vegada està fent coses més i més interessants. No només està encisant a les classes populars, classes mitjanes i intel·lectuals sinò que també ja ha conquistat la ciència americana.

Tot això ve perquè fa uns dies es va fer públic el grup d’assessors científics d’Obama. Un conjunt del bo i millor de la ciència americana, amb dos premis Nobel i tot. Biòlegs, metges, biotecnòlegs i, fins i tot, l’astrofísic, Don Lamb, l’assessoren en ciència, tecnologia i innovació i és per això que quan en parla als seus mítings no l’erra.

Esperem que els votants americans ho valoren i el voten massivament. La ciència americana i la de la resta del món ho necessiten després del mandat de Bush i els seus prejudicis religiosos.

Segueix…

La campanya americana no s’assembla res a les nostres campanyes. És més llarga i per tant dóna temps a parlar de moltes més coses importants.

A Obama se li ha preguntat moltes vegades sobre ciència. Ha promés clarament un increment en la despesa per a recerca bàsica.

La meua administració incrementarà els fons per a recerca bàsica en ciències físiques, ciències de la vida, matemàtiques i enginyeria a un ritme que farà doblar els pressupostos de recerca bàsica en la pròxima dècada.”

També ha promés revitalitzar l’Assessoria Científica Presidencial, i que Bush no ha utilitzat en els últims 8 anys.

Al president actual els prejudicis religiosos l’han portat, els darrers 8 anys, a dificultar en tot el possible la investigació en cèl·lules mare, barrant-li  els fons a les entitats públiques.

Ara Obama és assessorat per un conjunt de científics dels camps de ciències de la vida i astrofísica:

1. Harold Varmus: President del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. Premi Nobel de Medicina el 1989 per estudis de genètica del càncer. És un defensor dels drets civils en contra de la influència de la religió.
2. Gilbert Omenn: Professor de medicina interna, genètica humana i salut pública a la Universitat de Michigan. Ha denunciat les lleis anti-evolucionistes i és un lluitador contra les idees creacionistes.
3. Peter Agre:  Director del Johns Hopkins Malaria Research Institute. Premi Nobel de Medicina el 2003 i molt crític amb l’actitud de l’administració Bush contra el canvi climàtic.
4. Sharon Long: Biotecnòloga. Antiga directiva de Monsanto, empresa de biotecnologia en agricultura. Col·laborà amb les campanyes d’Obama i de Hillary Clinton.
5. Don LambAstrofísic de la Universitat de Chicago i expert en evolució estel·lar, és a dir com naixen, viuen i moren les estrelles. Ha lliutat fort per mantindre el pressupost de la NASA, ja que assegura que la ciència en la Nasa està desapareixent ràpidament. També està en contra de l’ús comercial de l’espai exterior.

Com veieu, Obama s’ha envoltat d’uns bons assessors de ciència i tecnologia que si és elegit president permetran aturar les actituds i fets acientífics del president actual.

El cel d’octubre 2008

La tardor ja ha entrat de ple amb les primeres pluges. I com sempre la pluja no sap ploure. Sueca inundada, Tavernes poc li ha faltat. La temperatura va minvant poc a poc i l’hivern s’albira lluny, lluny i alhora tan prop…

Aquest mes el dedicarem a la constel·lació d’Aquarius. El mite l’associa amb Ganimedes, el més bell mortal que pasturava les ovelles a les afores de Troia. Zeus se n’enamorà…

Els planetes Venus i Júpiter es veuran a la posta de Sol. Saturn unes hores abans de l’eixida.

I el Mars Polar Lander continua fent descobriments des de prop del pol de Mart estant. La primera neu de l’hivern a Mart…

Segueix…

Mirant al Sud a mitjanit veurem una de les constel·lacions del Zodíac, Aquari. És, per tant, una de les més antigues. Diversos mites estan associats a aquesta.

La història més coneguda associa Aquarius amb Ganimedes, un jove troià considerat el més bell dels mortals. El pare dels déus, Zeus, se n’enamorà i encarregà el seu ocell predilecte, l’àliga, que el portara a l’Olimp. L’animal agafà l’adolescent amb les urpes i se l’emportà volant.

A la casa dels déus, Ganimedes feia de coper; abocava el nèctar a la copa de Zeus. En compensació pel rapte el déu regalà al pare de l’infant uns cavalls divins. L’àliga que havia col·laborat amb el segrest esdevingué una constel·lació, l’Àliga.

Aquari és representat amb la figura d’un home que aboca agua d’una gran gerra.

La constel·lació presenta dues nebuloses planetàries ben conegudes: la nebulosa Saturn (NGC 7009) i la famosa Nebulosa Hèlix (NGC 7293).

També en aquesta zona del cel s’hi poden trobar 3 estrelles amb planetes: Gliese 876, amb tres planetes, un d’ells de 6-8 vegades la massa de la Terra, 91 Aquarii i Gliese 849 amb un planeta de la massa de Júpiter.

A la posta del Sol, mirant cap a l’oest, el planeta Venus es veurà ben bé durant tot el mes. Però estarà molt prop de l’horitzó i la seua visió durarà poc. Una mica més alt veurem el planeta Júpiter. Podrem observar-lo només fins a les 23:30 a principi de mes i fins a les 21:30 a finals de mes. Cada vegada estarà més baix i la seua visió serà més difícil. Aprofiteu ara per observar-lo.

Abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est, podrem admirar el planeta dels anells, Saturn.

El 7 d’octubre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 14, i quart minvant el 21. El dia 29 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

Phoenix Mars Lander de NASA ha detectat neu caient de núvols marcians. Els experiments de la sonda al terra han proporcionat indicis d’una interacció entre minerals i aigua líquida en el passat, processos que ocorren a la Terra.

Un instrument làser dissenyat per obtenir dades de com l’atmosfera i la superfície interaccionen a Mart ha detectat neu de núvols a uns 4 quilòmetres per sobre del lloc d’aterratge de la sonda. Les dades mostren que la neu es vaporitza abans d’assolir el terra.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’octubre de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Rapte de Ganimedes. Autor: Peter Paul Rubens. Data:1611-12. Museu:Palau Schwarzenberg de Viena. Web: arteHistoria

Figura: Mapa celeste per al mes d’octubre 2008. Vàlid per al dia 1 d’octubre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.