Una possible col·lisió còsmica a Mart

La NASA està observant de prop l’asteroide 2007 WD5 que passarà molt a prop de Mart el pròxim 30 de gener de 2008. Tan a prop que hi ha la probabilitat d’1 entre 25 (3,9%) que xoque contra ell. En aquest cas els nostres telescopis terrestres i a l’espai veuran una violenta explosió còsmica i podem començar a preocupar-nos.

Els objectes NEO són cossos que orbiten el Sol amb trajectòries que intersecten l’òrbita de la Terra. Són, per tant, potencialment perillosos per al nostre planeta. Un xoc amb alguns d’aquests amb dimensions considerables podria acabar amb part o tota la vida a la Terra. De fet es creu que això ja passà fa 67 milions d’anys en el que es coneix com el límit K/T o extinció massiva del Cretaci-Terciari. Llavors prop del 50% dels generes biològics van desaparéixer, entre ells, la família completa de los tres ordres dels dinosaures.

Per tot això l’estudi d’aquests cossos es fonamental i hi ha diversos treballs en marxa a molt llocs del món per detectar-los i posteriorment eliminar-los o desviar-los.
L’asteroide 2007 WD5 és un objecte NEO. Va ser descobert fa poc, el 20 de novembre de 2007 a Arizona pel projecte Catalina Sky Survey. Primerament es va posar en la llista d’objectes perillosos ja que la seua òrbita passa prop de la de la Terra. Posteriorment, però, els astrònoms es van adonar que per a qui era realment perillós era per a Mart.
Els càlculs detallats de l’òrbita de l’asteroide de 50 metres mostren que passarà a només uns desenes de milers de quilòmetres del planeta el proper 30 de gener del 2008. Tanmateix hi ha certes incerteses en aquests càlculs i no està totalment descartat que 2007 WD5 acabe xocant contra Mart el dia 30 de gener a les 11:56 h. (hora de València). Si finalment ho fa, l’impacte serà brutal. L’objecte xocaria amb una velocitat d’uns 48000 km/s i creant un cràter d’uns 800 metres de diàmetre. L’energia de impacte arribaria a unes tres megatones.
Sort que passa a Mart, pensareu vosaltres, amables lectors. Però caldrà recordar que l’any 1908 un objecte de característiques similars xocà contra la Terra en Tunguska, Sibèria, (reconstrucció ací). L’ojecte no arriba a la superfície terrestre ja que el fregament amb l’atmosfera terrestre el desintegrà. Però l’enorme ona de xoc produïda devastà amplies zones de bosc a la tundra.
Cal vigilar els cels contra aquestes amenaces còsmiques. Alguns científics espanyols i  europeus estan fent projectes com Don Quijote per protegir-nos d’amenaces futures.

Foto: Imatge de l’encontre còsmic entre Mart i l’asteroide 2007 WD5. La fletxa blava indica la direcció de l’asteroide mentre que la banda taronja indica per on passarà aquest. NASA/JPL.

Regaleu llibres d’astronomia

Diverses persones m’han demanat les últimes setmanes una llista de llibres de divulgació astronòmica. Jo ja fa temps que no en compre i els que tinc ja són obsolets així que m’he passetjat per algunes llibreries de València i Gandia per fer una llista de llibres d’astronomia per a un lector sense massa coneixements previs. L’elecció d’un llibre determinat dependrà, al final, de cada lector.

La primera constatació, ja presumida, és que no he trobat cap llibre de divulgació astronòmica en català. No dic que no existisca sinó que a València i a Gandia no els he vist. Si algú en coneix algun li agraïria que m’ho comuniqués als comentaris.

L’altra és que la llista no és exhaustiva. Segur que hi ha molts més. Així que si en trobe algun altre més que considere interessant aniré comunicant-ho en aquest bloc.

He de dir que el criteri que he seguit per a la elecció dels llibres ha estat pedagògic. No m’agraden, per exemple, els llibres d’astronomia amb moltes fotos i poc de text. Per a fotos ja tenim internet, la Nasa i Apod.

Passe a posar la llista. Elegiu el que vos abellesca. De vegades posaré algú comentari.

Astronomía, Guias visuales de ESPASA, Ian Ridpath, 2007, ESPASA

Guía, constelaciones y mapas mensuales.

         
Molt detallada i molt visual.

Guía del Cielo 2008, Guía para observación a simple vista. Pedro Velasco y Telmo Fernández, 2007

Atlas Ilustrado del cielo. Atlas del Cielo. Susaeta.

Descubrir y compender el Cosmos. Guía pràctica para observar el cielo. Terence Dickinson, 2007 Tutor

Caido del cielo: guia para observar el firmamento de dia y de noche. John Naylor, Akal

!Bang! La historia completa del Universo. Patrick Moore, Chris Lintott i Brian May. Ed. Crítica. 2007.

         Els autors d’aquest llibres són curiosos. Els dos primers són presentadors del programa de la BBC The Sky at Night. El tercer és el guitarrista de Queen que ara es dedica a l’astronomia i fins i tot ha fet tota o part de la seua tesi doctoral a l’Instituto de Astrofísica de Canarias.

A més a més mantenen la web Bang! The complete history… per posar-se en contacte amb els autors si és necessari.

El cielo al alcance de la mano. 50 experimentos de astronomía. Pierre Causeret,  Libsa, 2008.

Bé, això és tot de moment. Bon Nadal i fins l’altra.

Foto: May, Moore i Lintott, de la seua web.

Bon Nadal als amants del cel

Desitge a tots els lectors habituals i esporàdics d’aquest bloc d’astronomia una bona Nit de Nadal i unes boniques festes en familia. Aprofiteu per eixir al carrer aquesta nit i admireu la Lluna plena i una mica més amunt el planeta Mart, que ara està molt a prop.
Precisament avui Mart es troba en oposició.

Imatges del programa astronòmic lliure, també en català,  Stellarium.

Volem TV3

Més de 500 valencians emprenyats protesten davant l’ajuntament de Gandia pel possible tancament del repetidor del Mondúver, la Safor.
 

Aquest dissabte 22 de desembre, a les 19:00 h, mentre la gent feia les seues compres de Nadal al centre històric de Gandia, plovia amb força. Això no ha impedit que centenars de persones de la Safor, valencians emprenyats, s’aplegaren a la plaça Major de Gandia per defensar un dret fonamental. Dret a comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. Veieu sinó la constitució, article 20, apartat d).

Però no. La nostra Generalitat Valenciana ens priva d’un mitjà en valencià, no servicial a la política del PP i per tant censurable segons la seua visió de la política. Perquè no ens deixa tranquils?

La pluja ha deixar de caure un moment. Els paraigues s’han tancat i la gent s’han apretat per escoltar a l’actor Ximo Vidal, l’actor i director de Pluja Teatre. Tots els partits polítics de la comarca, a excepció del Partido Popular, han acudit a la concentració per defensar el nostre dret a pitjar el botó de la tele i veure una televisió en la nostra llengua. Els polítics portaven la pancarta, Joan Francesc Peris, d’Esquerra Verda, Agustí Cerdà, diputat d’ERC (o ERPV?), Josep Miquel Moya i Facund Puig, regidors de Gandia pel Bloc, Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa pel Bloc, Vicent Ribes, alcalde d’Almoines pel Bloc, Jordi Juan i Miquel Bononad, regidors del Bloc a Tavernes i Juli Ibáñez, regidor del Bloc a Simat entre altres.

Ah, i molts dels concentrats portaven la pancarta que ha fet famòs el conseller Rambla. Sobre això llegiu el que diu el mestre Partal.

Manifest d’ACPV llegit a Gandia per Ximo Vidal

Fotos: Enric Marco

L’hivern ja arriba

Demà 22  de desembre, després d’uns dies de fret, pluja i, a alguns indrets, neu, arriba l’hivern al nostre país a les 07:08 hora local. El Sol es trobarà en el seu punt més baix a l’hemisferi nord. És el dia del solstici d’hivern. Fixeu-vos com està de baix i que llargues són les ombres. Encara que a la gent li sobte, el pròxim 2 de gener la Terra es trobarà en el punt més pròxim al Sol. Així que la distància no és el fet determinant del fret de l’hivern. La inclinació de l’eix de la Terra és el responsable que el Sol es trobe tan baix i que la seua il·luminació es repartesca en una major superfície sobre la Terra.

Veure més ….

El fet que demà el Sol es trobe en el seu punt més baix, vist des de l’hemisferi nord, implica també que la seua eixida i posta es produiran des d’algun punt del Sud-Est i del Sud-Oest respectivament. El recorregut pel cel serà ben curt donant només 9 h 23 min de llum a la Safor.

Hi ha diverses tradicions al voltant del solstici. El monument megalític de Stonehenge a Anglaterra és un veritable observatori astronòmic on els pobles neolítics observaven les eixides i postes del Sol i de la Lluna i els solsticis d’hivern i estiu. Precisament demà, si voleu i teniu temps, podeu aplegar-vos-hi. Centenars de persones si acostaran per veure entre les pedres l’eixida del Sol del primer dia de l’hivern.

Actualització: 22 de desembre 2007, 21:00. Ja estan disponible les fotos d’aquest matí a Stonenhenge en la web de la BBC. Ací a la Safor ha estat tot el dia plovent….

Més a prop podrieu acostar-vos a Otos, La Vall d’Albaida per veure com el rellotge de Sol que Joan Olivares té a sa casa Ca les Senyoretes assenyala l’entrada de l’hivern.

Hi ha molts refranys populars en català que fan referència a l’entrada de l’hivern i de les festes de Nadal. En aquest post de Victor Pàmies podeu veure els més coneguts si voleu passar una estona.

 Foto: Monument de Stonehenge.  Stefan Kühn.

Posar nom a una estrella?

Les preguntes que fa la gent als que ens dediquem a les coses de més amunt són de vegades d’allò més estranyes. Avui m’han demanat, per telèfon, si era possible posar-li nom a un estel i si això era un bon regal de Nadal.

Primerament la sorpresa, per a adonar-nos en quin país vivim. Després de contestar amablement la senyora en valencià, rep la següent resposta.
Estoy hablando con Barcelona? I jo, amablement, li dic que no. Li conteste des de València…

La pregunta era si es podia posar efectivament nom a un estel. Ho havia vist per internet i li semblava un bon regal. Es referia a certes empreses (també en Espanya) que fan l’agost venent fum. Li he dit que és equivalent a voler posar-li nom al teu arbre preferit i que senzillament és una estafa. Aquestes empreses et donen un certificat i la posició al cel de l’estel amb el teu nom però aquest nom no l’utilitzarà ningú més.

De fet, la majoria d’estels brillants del cel ja tenen un nom que prové dels antics grecs o àrabs. D’altres menys brillants tenen el seu nom o número en diversos catàlegs estel·lars compilats des de l’antiga Grècia (Hiparc) fins l’actualitat. La responsable actual de la diversa nomenclatura astronòmica, la que s’encarrega de posar nom a estels, planetes, satèl·lits i a qualsevol altre objecte celeste és la IAU (Unió Astronòmica Internacional). Aquesta unió dels astrònoms mundials ja ha dit la seua en aquest comunicat sobre l’afer de les estrelles en venda.

Així que ja ho sabeu. No compreu fum. Millor si convideu a la parella a un bon sopar…. 

Encontre gastronòmicomusical a l’ombra del Benicadell

Sifoner-Botifarra

La nit del dissabte 15 de desembre es va produir un espectacle únic i meravellós. La conjunció de tres figures destacades del panorama musical valencià, Pep el Botifarra, Lluís el Sifoner i Toni de l’Hostal (de les Maedeus), va omplir d’alegria i festa la vetllada de Ca les Senyoretes al  bonic poble d’Otos.

Plena de gom a gom. Així estava la terrassa climatitzada de Ca les Senyoretes. El cantant Lluís el Sifoner, va fer la seua reaparició triomfal i va presentar els projectes en què ha participat: exposicions sobre la Serra Gelada, ara ja Parc Natural; llibres de poemes, però també projectes present i de futur. El projecte Riurau viu pretén salvar aquests edificis al camp, elements patrimonials de les terres de la Marina, on s’assecava el raïm per fer-ne panses.  N’ha descobert de nous, en llocs ben allunyats com a Ròtova, València o Benicàssim. Un assistent del públic va donar a conéixer que la colònia d’uns 4.000 valencians, principalment de la Marina, que viu a Sant Juan de l’Argentina, mantenen viva la llengua després de quatre generacions. També han construït riuraus on assequen la pansa. I també tenen molta afició a la pilota valenciana, amb trinquet inclòs.

Després d’un bon sopar, cuinat per Assumpció, els músics començaren a afinar els seus instruments, a la terrassa tancada i escalfada de la casa mentre a fora, la temperatura devallava, plovia aiguaneu i potser nevava però no quallava.

Abans de tocar i cantar es va sortejar un sopar per una parella entre els que van encertar quin dia s’havia fet una foto del rellotge solar de la terrassa que va enviar Joan Olivares. Encara que jo ho havia encertat, la mà innocent de Lluís el Sifoner no em va portar la sort.

Amb un públic expectant i desitjós de cançons, Lluís el Sifoner ens sobtà a tots en confessar que havia oblidat totes les lletres i que no anava a cantar gran cosa. Com es va comprovar després, això no va ser més que una prova d’humilitat ja que el públic va poder gaudir dels èxits del Sifoner com Tinc un mànec de tres pams i mig o cançons tradicionals, com una preciosa cançó de batre. El Botifarra s’apuntà al show i començà a cantar juntament amb Lluís o tot sol, acompanyat de guitarres, bandúrria, llaüt, pandero i postisses. Les cançons de l’últim disc de Pep, i del que té en preparació, van anar desvetllant-se als oïts entusiastes d’una gent participativa que no mirava el rellotge. La dansa del Vetlatori (ball que es feia per la mort d’un nen menut o albat) de Xàtiva o de la Llosa de Ranes va deixar sense paraules la gent. L’afirmació seua que existeix una altra dansa del Vetlatori de Tavernes, amb lletra de Toni Mestre, m’ha deixat pensatiu. Preguntaré pel poble.

Més endavant Luís el Sifoner va ser rellevat per una aparició mariana, la Mãedéu de l’Oreto, encarnada en Toni de l’Hostal. La conjunció mariano-botifarrera ja va arribar al màxim. Toni interpretava, tot imitant el Pep i aquest feia d’acompanyant. Les peticions del públic van fer que Toni presentara els seus èxits mundials Soy putero o Al vent, en versió valencià de la Marina.

Un poc més tard, ja eren les 3, vam haver de marxar.  L’espectacle místico-musical continuava en petit comité. Fins quan?

Els fets, segons Àngel Canet: Lluís el Sifoner i Pep Botifarra

Crònica de Pep Albinyana: Aproximació fotogràfica

Foto: Lluís el Sifoner i Pep el Botifarra a Ca la Senyoretes. Enric Marco

Les Gemínides, pluja d’estels de desembre

Una nova pluja d’estels està caiguent a poc a poc sobre la Terra. Els petits meteors de les Gemínides estan travessant l’atmosfera terrestre des del dia 7 fins el 17 de desembre. El proper divendres 14, poc després de la posta de Sol, i des de la constel·lació de Gemini, serà quan es produirà el màxim de meteors observats, uns 120 per hora. La curiositat d’aquesta pluja és que no és produida per un cometa sinó per un asteroide, el 3200 Phaeton.

Les pluges d’estels són fenomens ben curiosos. Ens lliguen directament amb l’univers i ens recorden que estem a l’abast de possibles col·lisions còsmiques. Sempre se’ls ha associat a cometes. Aquests estan formats per aglomerats de gels de diversa composició química i de pols. En aproximar-se al Sol, l’escalfament per la radiació solar fa que part d’aquest material s’evapore, abandone el cometa i quede viatjant per l’òrbita d’aquest. La Terra, en el seu camí al voltant del Sol, travessa l’òrbita cometaria i recull les petites particules de gel i pols d’una grandària de mil·límetes i finalment aquestes es cremen pel fregament en l’atmosfera.

Des de la superfície terrestre ens sembla que provenen d’un lloc concret del cel, el radiant, dins d’una constel·lació. D’aquí prové el seu nom.

En el cas de la Gemínides el radiant està situat, clar està, en la constel·lació de Gemini, situada a la dreta de la constel·lació d’Orió. La primera vegada que s’observà va ser durant la Guerra Civil americana, l’any 1862, calculant-se el 1877 que la seua tasa d’activitat era d’uns 14 meteors per hora, més aviat modesta. Però aquesta tasa ha anat augmentant amb el temps fins arribar a uns 120 meteors per hora actualment. S’han fet models per tractar d’explicar aquest variació d’activitat associant-la a la pertorbació de Jupiter i la Terra de l’òrbita dels meteors o bé a la pertorbació d’algun asteroide però no s’ha explicat convenientment encara.

Un altre problema és l’origen d’aquesta pluja. Fins l’any 1983 no va estar clar quin cos era el responsable del radiant de les Gemínides. Aquell any el satèl·lit infraroig IRAS descobrí l’asteroide 3200 Phaeton que resultà que tenia els seus paràmetres orbitals molt similars als dels meteors de la pluja. Així doncs, si el responsable és un asteroide, un cos de roca, sense elements volàtils, com pot deixar residus en el seu camí al voltant del Sol?

La solució podria ser salomònica. Podria ser un cometa que hauria perdut completament el seu gel ja que el seu periheli, el punt més pròxim al Sol, es troba només a 0.14 ua, la meitat de la distància de Mercuri al Sol. Colps de calor repetits reduirien un grandiós cometa a l’esquelet rocós que veiem avui dia. Ara només en quedaria el núcli sòlid que identificariem amb un asteroide. Alguns científics, però, pensen que es només un asteroide si tenim en compte que la densitat dels meteorits recollits d’aquesta pluja és prou gran.

3200 Phaeton és un asteroide potencialment perillós per a la Terra. La seua màxima aproximació a la Terra és de 3,2 milions de quilòmetres mentre que mesura uns 5 km de diàmetre.

Bé, tractem d’admirar com caues les petites pedres i gels del cel. La nostra connexió còsmica a l’Univers. Divendres 14 de desembre, a la posta de Sol, cap a Geminis. Ací teniu un mapa del cel que vos guiarà. També vos recomane aquesta web animada.

Foto: Jason A.C. Brock de Roundtimber, Texas. Diciembre de 2004. 

Per què el cel nocturn és negre?

Els primers observadors moderns del cel, com Kepler, tenien la idea d’un univers infinit ple d’estels distribuïts de manera uniforme en tot l’espai. Aquesta suposició senzilla ha portat molts mals de cap als astrònoms ja que si l’univers és efectivament infinit, transparent i amb estels situats uniformement amb una lluminositat constant, s’arriba a la següent paradoxa: Si mirem en qualsevol direcció tard o d’hora la nostra línia de visió trobarà una estrella i per tant tot el cel hauria de brillar com el Sol. És la que es coneix com la paradoxa d’Obers i un exemple d’aquest fenomen el podem veure en un bosc molt atapeït d’arbres. La nostra visual troba sempre un arbre i veiem, per tant, un bosc contínu.

L’amic Josep Emili Arias ha escrit La paradoja de Olbers en la cosmología al diari Levante d’avui. És altament recomanable.  

El mes de desembre 2007

Les Plèiades són un cúmul d’estels joves, d’uns 100 milions d’anys, situades a uns 380 anys llum. La mitogogia grega les associa a set germanes, filles del tità Atlant i de la nimfa marina Plèione. Eren molt boniques i cobejades per un grapat de déus i semidéus.

El planeta Mart serà el rei del cel durant les pròximes setmanes. El podreu trobar en Gèminis com un punt brillant de color rogenc al principi de mes, però anirà passant paulatinament fins als extrems de les banyes de la constel·lació de Taure pel mes de gener.

El cúmul d’estrelles de les Plèiades, situat a la vora de la constel·lació de Taure i prop de la de Perseu, representa set germanes, filles del tità Atlant i de la nimfa marina Plèione. Devien ser molt boniques i amb moltes virtuts perquè moltes d’elles tingueren relacions amb diversos déus i en tingueren fills. Després que el seu pare Atlant va ser condemnat per Zeus a carregar tota la Terra sobre els seus muscles, i estant les Plèiades amb sa mare a Beòcia, es trobaren el gegant caçador Orió. Aquest, violent i persistent, es va enamorar d’elles. Durant cinc anys no va parar de perseguir-les fins que Zeus s’apiadà d’elles i les convertí en coloms primer i després en estrelles. Quan Orió morí, anys més tard, Zeus també el situà al cel, ben a prop de les set germanes, per simbolitzar la caça. En la tradició popular catalana , les Plèiades són conegudes com les Set Cabretes o Cabrelles o a les Set Germanes.

Les Plèiades són un cúmul d’estels joves, d’uns 100 milions d’anys, situades a uns 380 anys llum. Fins fa poc es pensava que en ser tan joves encara conservaven restes de la nebulosa on nasqupasaeren que només podem veure amb grans telescopis i en fotografies de llarga exposició. Tanmateix ara se sap que la nebulositat observada al voltant dels estels no té res a veure amb elles. L’associació nebulosa-estals és només casual. Els estels passen ara mateix per aquesta zona de pols còsmic. Es creu que el cúmul alberga un miler d’estrelles de les quals només unes 7 o 10 són visibles a ull nu amb unes magnituds d’entre 3 i 5.

El planeta Júpiter deixarà de veure’s poc després de la posta de Sol a l’horitzó oest. Mart serà visible per l’est poques hores després de la posta de Sol i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura. El podreu trobar en Gèminis com un punt brillant de color rogenc al principi de mes, però anirà passant paulatinament fins als extrems de les banyes de la constel·lació de Taure pel mes de gener. Cap a l’est i poc abans de l’eixida del Sol podrem veure els planetes Saturn (més alt) i Venus (més baix) ben a prop de l’horitzó.

El cometa 17P/Holmes, que esclatà a finals del mes d’octubre, ha continuat sent visible a ull nu durant el mes de novembre en la constel·lació de Perseu, i amb una brillantor semblant a la de les estrelles principals de la constel·lació. Té forma esfèrica i s’ha descobert una petita cua que s’ha trencat. La seua expansió l’ha fet més gran que el Sol i és per tant, ara per ara, l’objecte més gran del sistema solar, tot i que evidentment la seua densitat és baixíssima.

La Lluna estarà en fase de quart minvant l’1 de desembre. El dia 9 tindrem una Lluna en fase de nova. El 17 de desembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 24 de desembre, nit de Nadal, i altra vegada quart minvant el 31, nit de cap d’any.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de desembre de 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Les Plèiades, Elihu Vedder, 1885, Metropolitan Museum of Art, New York.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de desembre 2007. Vàlid per al dia 1 de desembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.