Encontre gastronòmicomusical a l’ombra del Benicadell
La nit del dissabte 15 de desembre es va produir un espectacle únic i meravellós. La conjunció de tres figures destacades del panorama musical valencià, Pep el Botifarra, Lluís el Sifoner i Toni de l’Hostal (de les Maedeus), va omplir d’alegria i festa la vetllada de Ca les Senyoretes al bonic poble d’Otos.
Plena de gom a gom. Així estava la terrassa climatitzada de Ca les Senyoretes. El cantant Lluís el Sifoner, va fer la seua reaparició triomfal i va presentar els projectes en què ha participat: exposicions sobre la Serra Gelada, ara ja Parc Natural; llibres de poemes, però també projectes present i de futur. El projecte Riurau viu pretén salvar aquests edificis al camp, elements patrimonials de les terres de la Marina, on s’assecava el raïm per fer-ne panses. N’ha descobert de nous, en llocs ben allunyats com a Ròtova, València o Benicàssim. Un assistent del públic va donar a conéixer que la colònia d’uns 4.000 valencians, principalment de la Marina, que viu a Sant Juan de l’Argentina, mantenen viva la llengua després de quatre generacions. També han construït riuraus on assequen la pansa. I també tenen molta afició a la pilota valenciana, amb trinquet inclòs.
Després d’un bon sopar, cuinat per Assumpció, els músics començaren a afinar els seus instruments, a la terrassa tancada i escalfada de la casa mentre a fora, la temperatura devallava, plovia aiguaneu i potser nevava però no quallava.
Abans de tocar i cantar es va sortejar un sopar per una parella entre els que van encertar quin dia s’havia fet una foto del rellotge solar de la terrassa que va enviar Joan Olivares. Encara que jo ho havia encertat, la mà innocent de Lluís el Sifoner no em va portar la sort.
Amb un públic expectant i desitjós de cançons, Lluís el Sifoner ens sobtà a tots en confessar que havia oblidat totes les lletres i que no anava a cantar gran cosa. Com es va comprovar després, això no va ser més que una prova d’humilitat ja que el públic va poder gaudir dels èxits del Sifoner com Tinc un mànec de tres pams i mig o cançons tradicionals, com una preciosa cançó de batre. El Botifarra s’apuntà al show i començà a cantar juntament amb Lluís o tot sol, acompanyat de guitarres, bandúrria, llaüt, pandero i postisses. Les cançons de l’últim disc de Pep, i del que té en preparació, van anar desvetllant-se als oïts entusiastes d’una gent participativa que no mirava el rellotge. La dansa del Vetlatori (ball que es feia per la mort d’un nen menut o albat) de Xàtiva o de la Llosa de Ranes va deixar sense paraules la gent. L’afirmació seua que existeix una altra dansa del Vetlatori de Tavernes, amb lletra de Toni Mestre, m’ha deixat pensatiu. Preguntaré pel poble.
Més endavant Luís el Sifoner va ser rellevat per una aparició mariana, la Mãedéu de l’Oreto, encarnada en Toni de l’Hostal. La conjunció mariano-botifarrera ja va arribar al màxim. Toni interpretava, tot imitant el Pep i aquest feia d’acompanyant. Les peticions del públic van fer que Toni presentara els seus èxits mundials Soy putero o Al vent, en versió valencià de la Marina.
Un poc més tard, ja eren les 3, vam haver de marxar. L’espectacle místico-musical continuava en petit comité. Fins quan?
Els fets, segons Àngel Canet: Lluís el Sifoner i Pep Botifarra
Crònica de Pep Albinyana: Aproximació fotogràfica
Foto: Lluís el Sifoner i Pep el Botifarra a Ca la Senyoretes. Enric Marco
Olivares i jo vam tancar la paradeta. Eren més de les sis del matí, i tot i que vaig dormir ben rebé a l’habitació que tinc em mitja propietat, ara estic que no m’aguante.
Gràcies per les fotos, que pots vore (algunes) al meu bloc.