Les aigües turbulentes

Coneguda com bistec rus per la generació anterior a la nostra, l’hamburguesa s’ha fet un lloc preponderant en la nostra societat per obra i gràcia de les cadenes de menjar ràpid de noms ben coneguts, que no és necessari recordar aquí. Unes hamburgueseries que són un autèntic compendi de tot el que no hauria de ser un restaurant (es menja de pressa, l’oferta culinària és rica en greixos i sucres, origina molts residus, el servei és dolent tirant a pèssim i culturalment són una colonització ianqui en tota regla).

Recordo la primera vegada que vaig entrar en un establiment d’aquestes característiques: era a la plaça Macià (aquella que cert sector social continua denominant Calvo Sotelo). Com es veu, el lloc era bastant finolis i no s’adeia massa amb el tipus de gent que actualment pobla aquests llocs, però és que quan hi vaig anar, als anys setanta, encara eren una moda per la seva novetat. Els dependents, amb una mena de gorretes amb visera, anaven repetint el que els demanaves a un micròfon connectat a la cuina on, vés a saber en quines condicions higièniques, es preparava de manera industrial el producte: l’hamburguesa, un enciam insípid, una rodanxa de tomàquet, una fulla de formatge groc rabiós, ficat tot en una mena de brioix tou i espès i entaforat en una capsa de porexpan. Per alegrar la deglució, el quètxup (sense comentaris). Més o menys com ara, amb la diferència que abans l’oferta era més limitada i no donaven bibelots per a entretenir la canalla.

De què estan fetes les hamburgueses que ens venen a un preu altament competitiu en aquests establiments? Gran secret de les cadenes, que ha donat lloc a innombrables teories i llegendes urbanes. Figura que són de procedència vacuna i no hi ha motius per dubtar-ne però, ho és tota? Quina part de l’animal es fa servir? Només el menjar xinès supera les hamburgueses en el rànquing de dubtes sobre el seu origen, tot i que no es té constància ni de malalties ni de mutacions genètiques en ningú que hagi consumit l’un o les altres.

Ja ha quedat bastant clar que no sóc massa amic d’aquest menjar industrial (ja no parlo dels experiments amb pollastre o peix) ni d’aquests llocs. Procuro evitar-los sempre que puc, però hi ha encara un factor que me n’allunya més, i és la presència d’aquella mena de pallasso de colors cridaners (parlo de la cadena que comença per M i acaba per ‘s), que em remet inexorablement a una pel·lícula de terror. Algú més té aquesta sensació? Fora, fora.

[Imatges: www.friqui.net]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!