Les aigües turbulentes

Poques institucions es poden permetre el luxe de celebrar els 500 anys de la seva existència. El Ball de Dames i Vells de Tarragona, un ball parlat i per tant una institució, ho acaba d’aconseguir, ja que del 1514 data la primera prova documental de la seva existència.

Segurament, o així espero, Dames i Vells és prou conegut. Però per si no, diguem que en essència el ball és un grup que actua per la festa major de Santa Tecla. El formen quatre parelles de vells i dames i diversos personatges representatius de l’autoritat (tots encarnats per homes) que actuen al carrer. Els seus diàlegs rimats (els versots) contenen una forta càrrega de crítica política i social de l’actualitat: cap peix gros s’escapa dels seus dards, sense distinció de colors polítics o procedències institucionals.

Aquest any, per commemorar el cinquè centenari, Dames i Vells ha tingut la pensada de portar les seves actuacions al Teatre Metropol, tot transformant-les en una mena de xou on s’hi succeeixen números musicals ambientats en cada un dels anys acabats en 14, inclòs un dedicat al 2114. El títol de l’espectacle, Cinc-cents anys, una qüestió d’edats (pel cul), ja dóna una pista del seu contingut. Vaig assistir a la sessió d’ahir a la nit que, com totes, va esgotar les entrades. La diversió estava assegurada: coreografies intencionadament poc preparades, el llenguatge groller i descarat de sempre, Pujol, l’alcalde socialista, el PP, l’església, Reus o els moros posats a la picota… i en una pantalla unes interessants referències a les repressions de tota mena que han patit durant els darrers cinc segles espectacles populars com el de Dames i Vells: quan no era la Inquisició era (és) el PP.

Conec de fa anys els components de Dames i Vells, amb alguns dels quals mantinc una bona amistat. Només em queda desitjar-los cinc-cents anys més de rica aportació a la vida social tarragonina i a la cultura popular i que no perdin mai el seu sentit de la transgressió, tan necessària.

[Toca, Peron! és la frase amb què acaba cada una de les escenes de Dames i Vells, i precedeix un toc de bombo; imatge: foto Adrià Recasens, www.tarragona21.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!