Les aigües turbulentes

Sí, hem pogut. Convergència i Unió ha lograt aguantar el tipus, a pesar de menjar-se tots els marrons, com va dir el president Mas en col·loquial expressió. Esquerra Republicana ha aconseguit per fi, i ja s’ho mereixia, tornar a ser la primera força des dels temps de la República. Iniciativa també ha incrementat el seu percentatge de vots i fa que el pacte per la consulta s’enfili fins el 55 per cent, donant nou impuls, doncs, al procés que culminarà el 9 de novembre. Més coses a destacar: Esquerra ha aconseguit també guanyar a Tarragona, ciutat on fa una colla d’anys que no té regidors, i el Compromís valencià situa un diputat a Estrasburg. Sí, s’ha pogut.

Els que ahir no van poder van ser els convocants de l’anomenat Multireferèndum. Sobre això m’agradaria dir la meva. Com és sabut, es tractava d’una mena de consulta paral·lela, organitzada pels submarins de la CUP, sobre diverses qüestions amb contestació popular (energia, transgènics, Barcelona World i tal). Al final, per ordre judicial, es van haver de retirar taules i urnes. Aquest abrupte final de l’experiència (les males llengües diuen que volgut pels organitzadors) ha estat aplaudit per alguns sectors no precisament enemics del procés sobiranista: he llegit que era una “mamarratxada”, que era una nosa i un inconvenient per la jornada d’ahir… Doncs què voleu que us digui? Aquesta és la nostra manera d’aconseguir una consulta el 9 de novembre en condicions? Posant pegues i obstaculitzant la celebració d’una altra consulta pacífica i democràtica com la que nosaltres volem? I si tan inconvenient era aquest Multireferèndum, per què no es va impedir des del principi? Per què s’ha esperat al darrer moment per desacreditar-lo? En fi…

[Imatge: Josep Maria Terricabras, flamant eurodiputat; foto ACN, www.ara.cat]