Les aigües turbulentes

Torna Sant Magí, la festa major petita de Tarragona. O no tan petita. Tinc per mi que en els darrers anys ha agafat una volada que abans no tenia, mig acomplexada per la seva germana gran, Santa Tecla, i amagada mediàticament per les festes de Gràcia (la gran notícia de mitjans d’agost és saber si Verdi ha guanyat o no el premi al carrer més ben guarnit: per l’amor de Déu!).

De nou, ahir va arribar l’aigua del sant, procedent de la Brufaganya, el santuari de la Conca de Barberà, amb tot el protocol de carros, gegants, nans, el Magí de les Timbales (és clar!) i acompanyament musical que, entre l’expectació de la multitud, va adreçar-se fins el Portal del Carro, a la capella que el sant té dedicada a un dels punts més alts de la ciutat. Com és costum, pel camí es va repartir alfàbrega, planta d’usos medicinals però també gastronòmics: tant pot servir per fer el pesto dels espaguetis com, segons consell de ma cunyada, aromatitzar l’oli d’amanir.

Després de presenciar l’arribada de l’aigua va tocar passejar-se pels carrers de la ciutat i viure l’ambient de festa major: la plaça del Rei, amb tot a punt per la revetlla remullada de la nit o la Rambla Nova, que ahir acollia dues activitats tan diferents com una exhibició de line dance (aquella música country que ballen els ianquis) i una mostra gastronòmica de les cases regionals. La meva vetllada particular va acabar amb un gelat de Chartreuse, servit per l’acreditada Raffa Gelati.

Parlant de menjars, la novetat d’enguany són les “metxetes” de Sant Magí. Es diu que per intercessió del sant, una de les mines distribuïdes per tota la ciutat pels francesos (quan la Guerra de l’ídem, d’això fa dos-cents anys) no va explotar: casualment la que estava situada al fortí del seu nom, on la metxa va fer figa. Dos segles després, el Gremi de Pastissers ha tingut la pensada de crear i comercialitzar una galeta (a la imatge). Petita delícia que avui ha fet acte de presència al dinar familiar, a l’hora dels cafès.

Bona festa major! (encara queden unes cinc hores).

[Imatge: foto de l’autor]