Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

5 de juliol de 2012
0 comentaris

El berenar dels presos

Acabem d’assabentar-nos que a les presons catalanes (centres penitenciaris per ser correctes políticament) es serveix berenar als presos (interns, ídem). El govern ha decidit eliminar-lo per tal d’estalviar-se uns centimets, que prou falta fan a l’erari públic, però ara resulta que tota l’oposició ha aconseguit aprovar una moció instant al govern que es desdigui de la decisió.

No em sorprèn gaire que l’oposició a Mas s’uneixi per posar-li les coses difícils, al cap i a la fi és la seva funció. Tampoc em sorprèn gaire que la cambra catalana hagi perdut tota una tarda en debatre sobre aquesta transcendental qüestió d’estat. El que sí que em sorprèn, com he dit al principi, és assabentar-me que als reclusos se’ls servís berenar. Jo ja entenc que se’ls ha de respectar els drets humans més elementals, això per descomptat, i també unes mínimes condicions que els facin la vida més liviana, però quan sento a parlar de piscines, gimnasos, berenars i no sé quantes coses més penso: quin sentit tenen tantes contraprestacions a la privació de llibertat? Per què s’ofereixen als presoners uns serveis l’accés als quals potser els seria més difícil si visquessin en llibertat? Això és una mesura de debò progressista?

Que hi hagi o no berenar a les cangrís és, al capdavall, absolutament anecdòtic però el debat sobre el paper de la privació de llibertat no. La seva mateixa naturalesa, el sentit exacte de tenir anys i anys algú tancat, les condicions dels presos (no és molt més important evitar la massificació que deixar-los sense un àpat menor?), el procés de reinserció (que no funciona, i en bona part per culpa dels que estem fora de les presons) i tantes coses més. Això és el que cal debatre en profunditat fins a trobar l’equilibri exacte en una qüestió que es defuig com una incòmoda patata calenta. Bé hi deu haver un punt just (mai millor dit) entre les crueldats medievals, feliçment superades, almenys al nostre entorn, i determinats petits privilegis, completament injustificats per qui ha robat, matat o violat (sense el presumptament).

[Imatge: presó Model de Barcelona; www.elpuntavui.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!