Les aigües turbulentes

Crònica d’un viatge de quatre dies a Las Palmas. És dijous dia 11 i arribo a l’aeroport del Prat a una hora prudencial, fet que em permet visitar amb deteniment l’exposició que hi han muntat sobre el primer vol que es va fer a Catalunya: va ser l’11 de febrer de 1910 i avui, casualment avui, fa cent anys. A part de fotos de l’època, s’hi exhibeix una rèplica de l’avió Blériot que, pilotat per Julien Mamet, aterrà a l’hipòdrom de Can Tunis en aquella data.

Passo el control de seguretat preceptiu. M’oblido de treure’m el cinturó i ho he de fer davant de tothom. Per cert, el diari parla del comprensible malestar dels treballadors de la terminal, obligats a passar també els controls cada vegada que entren i surten dels seus llocs de feina. En alguns casos els escorcolls a treballadores són fets per mans molt “meticuloses”, cosa que origina les lògiques protestes.

Ja estic volant. Una de les revistes que ofereixen perquè els viatgers no ens avorrim m’informa de que, segons un estudi, en una conversa normal de deu minuts les persones diem, de mitjana, tres mentides. Quantes n’hauré dit en aquest apunt, tenint en compte que tardaré un quart d’hora en enllestir-lo?

Primer àpat a la capital grancanària. Els sobrets de sucre dels cafès duen curiositats sobre animals (allò d'”instruir delectant”). Per exemple, que els cavallets de mar mascles queden embarassats, o bé que les ostres poden canviar de sexe cada set dies. Que consti que no és cap broma.

Com s’hauria de fer per escorcollar una ostra a l’aeroport? Misteri.

[continuarà]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!