Les aigües turbulentes

Acabarà inspirant-me més simpatia de la que, probablement, mereix. Em refereixo al món abertzale, tant llunyà i tant proper alhora. La darrera “heroïcitat” dels poders estatals ha consistit en retirar les fotografies de presos que pengen de les parets de moltes herriko tabernas.

Deixem les coses ben clares. Està bé que les conductes punibles (un assassinat, un segrest, un atemptat amb estralls, una extorsió…) siguin perseguides i jutjades per l’estat de dret, sigui quin sigui aquest estat. Fet i fet, en una Euskadi independent els assassinats o els segrestos també estaran policialment perseguits i penalment condemnats, oi? En el que no estic d’acord és que amb l’excusa de la repressió d’aquestes conductes (digueu-ne terrorisme o com us doni la gana), s’aprofiti per criminalitzar i perseguir tot el que tingui a veure amb el món abertzale.

Van començar prohibint partits i marques electorals, amb el discutible argument de que no condemnaven cap atemptat. Van seguir tancant publicacions. Han continuat prohibint manifestacions i concentracions, adduint similars raons. Han anat ofegant econòmicament qualsevol iniciativa popular que tingués relació amb l’abertzalisme, ni que fos tangencial. Ara, retiren les fotos de marres perquè són, atenció, un “enaltiment del terrorisme”.

Si la lluita policial i judicial contra ETA i les seves expressions violentes no obté tots els resultats esperats, que no ho paguin el dret d’associació o la llibertat d’expressió d’un segment tant important de la societat basca. Encara que fossin quatre gats. Si es pensen que ordenant despenjar els retrats de les tabernes solucionaran el llarg, dolorós i difícil conflicte basc és que tenen pa a l’ull, francament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!