Les aigües turbulentes

Vaig seguir el darrer quart d’hora del Chelsea-Barça no per televisió ni per ràdio, sinó pel peculiar xat que va oferir aquesta casa. Puc donar fe que, tot i no tenir ni imatges, ni locució ni detalls de les jugades, vaig viure el moment com si estigués a la tribuna de l’estadi.

Hi ha una cosa que em va cridar l’atenció d’aquest xat: van ser les referències religioses, no molt nombroses però sí significatives. Avui m’he entretingut a rellegir totes les intervencions del xat i, efectivament, entre el gol del Chelsea i el del Barça abunden les apel·lacions a la fe i a l’esperança, mentre que després d’aconseguir el gol blaugrana predominen les referències a un “miracle”. Miracle aconseguit, potser, gràcies a què alguns dels intervinents es van encomanar a diverses advocacions religioses. En faig la recopilació: la Moreneta, Sant Jordi, Sant Judes Tadeu, la Mare de Déu de la Cinta i uns sorprenents Sant Nicolau Pistoler i Nostra Senyora de l’Abric de Pana.

En plena eufòria post-partit, un ja proposava anar de genolls a Montserrat; un altre suavitzava la promesa limitant-la a “polir la Moreneta a petons”. Que cadascú faci el que cregui convenient, d’acord amb les seves creences. Una cosa és segura: la patrona de Catalunya està demostrant ser molt efectiva els darrers temps, sigui contra la sequera o contra el Chelsea. Ja només falta que doni un cop de mà als periquitos, que també s’ho mereixen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!