Pols d'estels

El primer dia del mes podrem admirar una fina lluna a prop del planeta Saturn. També, el dia 1, poc després de la posta del Sol i en aquesta direcció, veurem  un objecte brillant. És el planeta Mercuri. Entre aquest i Saturn podem veure, ja molt dèbil, el planeta Mart. Tots els tres planetes es trobaran molt pròxims i aniran aproximant-se en el cel durant tot el mes. El dia 1 i el 27 una lluna molt fina es posarà prop de Saturn i Mart. Un fet realment curiós ocorrerà entre el dia 14 i el 18 de juny.

El mes de juny gaudirem de la gran constel·lació del Bover (Bootis). Aquesta està lligada al mite de les osses (Ossa Major i Menor) que es troben ben pròximes. El bover serà el conductor del carro de bous, un altre nom que rep la constel·lació de l’Ossa Major.

L’estel principal és Arcturus, el guardià de l’Ós. Aquest estel és un gegant roig relativament pròxim, només situat a 36,7 anys llum. És la quarta estrella més brillant del cel, si hi comptem el Sol. Si volem trobar-lo en el cel hem d’agafar el mapa estel·lar. Ens pot ajudar si comencem per la cua de l’Ossa Major. Si seguim l’arc que forma la cua arribarem fàcilment a Arcturus i si continuem cap avall trobarem una altra estella brillant, Spica, la principal de la Verge.
 
El primer dia del mes podrem admirar una fina lluna a prop del planeta Saturn. També, el dia 1, poc després de la posta del Sol i en aquesta direcció, veurem  un objecte brillant. És el planeta Mercuri. Entre aquest i Saturn podem veure, ja molt dèbil, el planeta Mart. Tots els tres planetes es trobaran molt pròxims i aniran aproximant-se en el cel durant tot el mes. El dia 1 i el 27 una lluna molt fina es posarà prop de Saturn i Mart. Un fet realment curiós ocorrerà entre el dia 14 i el 18 de juny. Mart i Saturn, que continua pràcticament fix en Càncer des de fa 2 mesos, tindran un encontre realment pròxim. El dia 15 Mart es trobarà sobre el cúmul estel·lar del Pessebre, o M44 en el catàleg de Messier. Bon moment per fer-li una foto envoltat d’estels. El dia 17, Mart i Saturn es trobaran separats en el cel a una distància semblant a la dimensió d’una lluna plena. Serà interessant de veure.

Júpiter serà ben visible en la constel·lació de Libra quan es faça fosc. Cap a mitjanit el veurem no massa alt en el cel en direcció Sud. El dia 8 la Lluna en una fase quasi quart creixent se situarà davall del planeta Júpiter. I Venus es veurà ben brillant abans de l’eixida del Sol en direcció est.
 
La Lluna serà quart creixent el 4 de juny, mentre que l’11 estarà en fase de lluna plena. El dia 18 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 25 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

El mes de maig passaren prop de la Terra els trossos del cometa 73P/Schwassmann-Wachmann. El fet que un cometa es trenque en diversos fragments sembla haver ocorregut en altres ocasions. Les proves les tenim en les superfícies de la Lluna i d’alguns satèl·lits dels planetes gegants. S’hi han observat cadenes alineades de cràters d’impacte causats per col·lisions múltiples de cossos que seguien la mateixa òrbita. Això ha pogut ocórrer també a la Terra? És possible, però l’erosió causada per l’aigua i el vent han esborrat pràcticament tot rastre d’aquests xocs en el nostre planeta. Tanmateix, com ja vaig contar en aquest mateix bloc, fa poc l’astrònom afeccionat Emilio González ha trobat una d’aquestes cadenes al desert del Sàhara utilitzant el programa gratuït d’imatges terrestres Google Earth.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores. Existeix una versió en més alta resolució.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de juny. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El cometa 73P/Schwassmann Wachmann 3 s’està trencant davant dels nostres ulls. El cometa començà a trencar-se per tensions gravitatòries l’any 1995 i ara els trossos cometaris que en queden fan un rastre per les constel·lacions de Lira, Cigne i Pegàs.

Que passaria si aquests minicometes impactaren sobre un planeta o una lluna? El resultat seria una cadena de cràters d’impacte ben alineats sobre aquest cos. Ja se n’han descobert a Cal·listo, lluna de Júpiter i a la Lluna. Però ha passat alguna vegada a la Terra? Hi ha cràters d’impacte alineats?

Google Earth cada dia que passa ens dóna novetats. Amb aquest programa i una mica de paciència, un astrònom afeccionat ha descobert un conjunt de cràters en línea al desert del Sàhara.

El cometa 73P/Schwassmann Wachmann 3 va esmicolant-se davant dels nostres ulls degut a les tensions gravitatòries dels planetes, del calor del Sol i dels gasos alliberats. La vida dels cometes és efimera i és interessant veure com els agregats de gels, pols i roques van trencant-se oferint-nos un bell espectacle i mostrant-nos els canvis en directe. Encara podrem veure’l un dies més si eixim a llocs foscos i sabem on mirar. Ací i ací teniu unes quantes cartes per trobar-lo.

El cometa 73P/Schwassman Wachmann 3  té un període orbital d’uns 5 anys i 4 mesos i cada 16 anys passa excepcionalment a prop de la Terra. No és previst que xoque contra cap planeta ni lluna i anirà desfent-se poc a poc. Però que passaria si xocara?

Com el cometa està ara format per un seguit de minicometes que segueixen la mateixa òrbita, el xoc sobre un cos celeste produiria una sèrie de cràters d’impacte alineats.

Fa uns anys, el juliol de 1994, ja vàrem poder veure en directe com els 21 trossos del cometa Shoemaker-Levy anaven xocant contra Júpiter, formant una cadena de taques fosques en l’atmosfera del planeta gegant.

Aquestes cadenes de cràters, testimonis d’impactes de cometes passats, han estat descoberts a les llunes de Júpiter, Cal·listo i Ganímedes.

La nostra Lluna mostra, almenys dues cadenes de cràters d’impacte. Per tant, el sistema Terra-Lluna ha estat afectat per aquests cometes moribunds trencats o també per certs asteroides formats per agregats de roques.

I on són les petjades a la Terra? És clar que el nostre planeta ha anat esborrant els impactes més menuts per l’acció atmosfèrica i pels moviments tectònics. Tanmateix aquestes cadenes s’han pogut observar.

L’any 1994 un radar a bord del transbordador espacial Endeavour permeté descobrir la primera cadena de cràters d’impacte a la supefície terrestre. Les imatges revelaren dos nous cràters d’uns 10 km de diàmetre prop d’un cràter ja conegut, anomenat Aorounga, en el nord del Txad també de la mateixa mida.

Però hi ha més cadenes d’aquestes a la superfície terrestre?

Google Earth ens podria ajudar a buscar-ne. Només cal temps i molta paciència. Aneu mirant tota la superfície de la Terra a una altura suficient i busqueu estructures circulars.

Això és el que va fer l’astrònom afeccionat Emilio González el passat mes de març. Ho explica detalladament en aquest article.

A partir de la noticia del descobriment d’un cràter d’impacte a Kebira, Egipte, per investigadors de la Universitat de Bonn, Emilio González va anar buscant al voltant d’aquest cràter i en només mitja hora va trobar dos cràters més i a més a més alineats amb el cràter Aorounga situat a 200 km més enllà. Havia trobat una cadena de cràters d’impacte desconeguda!

Amb més temps i ganes va explorar tota Àfrica però no ha trobat res més.

Així que animeu-vos i exploreu la Terra. Quants secrets ens amaga encara el nostre planeta!

El mes de maig podem veure les petites constel·lacions del Corb (Corvus) i de la Copa (Crater). Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes i Saturn es troba quasi immòbil en la constel·lació de Càncer.

El mes de maig podem veure les petites constel·lacions del Corb (Corvus) i de la Copa (Crater). La primera representa un corb posat sobre Hydra, la serp aquàtica. El corb va ser enviat pel déu Apol·lo per portar aigua en una copa (Crater). Però va preferir aturar-se per menjar figues amb fruïció. En tornar, el corb culpà la serp d’haver-la retardat. Tanmateix Apol·lo no es va creure l’excusa i va condemnar-la a una set eterna a prop d’una copa però sense poder assolir-la mai. Les estrelles de la constel·lació són realment dèbils. La més brillant del Corb, Gamma Corvi, és només de magnitud 2,6 mentre que Delta Crateris és de magnitud 3,6.

El mes començarà amb una fina lluna prop del planeta Mart el dia 2, tot just després de la posta de Sol, en direcció a l’oest. El planeta Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes, en la constel·lació de Geminis, desplaçant-se a poc a poc en direcció al planeta Saturn. Saturn continua trobant-se quasi immòbil en la constel·lació de Càncer i també serà observable tota la nit al llarg del mes. Si mirem cap a l’est, Júpiter serà visible ja a partir de les 22 hores en la constel·lació de Libra a principi de mes. Venus es veu ben brillant una hora abans de l’eixida del Sol, mentre que Mercuri apareixerà uns minuts abans que el Sol isca.

La Lluna serà quart creixent el 5 de maig, mentre que el 13 estarà en fase de lluna plena. El dia 20 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 27 de maig la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

A partir del dia 12 de maig i durant uns dies passaran prop de la Terra els trossos del cometa 73P/Schwassmann-Wachmann. Aquest es trencà en diversos fragments l’any 1995 i ara aquests fragments passaran a una distància unes 25 vegades superior a la que ens separa de la Lluna, essent el cometa que més s’ha aproximat a la Terra en els últims 20 anys. Tranquils, perquè no hi ha cap perill de xoc. Els minicometes no seran fàcilment visibles des de les ciutats però si eixiu a zones fosques unes hores abans de l’eixida del Sol i mireu amb prismàtics en direcció a la constel·lació del Cigne podreu veure les petites cabelleres dels cometes.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores. Existeix una carta amb més resolució.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de maig. Vàlid per al dia 1 de maig a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

L’observació de l’eclipsi parcial va ser un èxit, malgrat els núvols que van anar apareixent al cel de València i que impediren contemplar la part final del fenomen. Desenes de persones es van apropar al Campus de Burjassot, on el Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València havia preparat diverses activitats per contemplar l’eclipsi a l’Aula d’Astronomia, situada a l’edifici Jeroni Muñoz.

Aquesta vegada es van utilitzar tres telescopis per a veure l’esdeveniment: un solar projectava la imatge del Sol sobre una pantalla translúcida a l’aula docent i un altre òptic projectava la imatge del Sol sobre una pantalla en la cúpula de l’estació d’observació . Una webcam captava aquesta última imatge i la posava a la disposició de tothom en internet en la pàgina web de l’Aula. El radiotelescopi de l’Aula feia un seguiment del fenomen en ràdio.

A més, els estudiants de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València van posar els seus telescopis a l’abast del personal del Campus i del públic en general. Van instal·lar els seus telescopis distribuïts entre els diferents edificis del Campus.

            Aquesta vegada l’eclipsi era parcial per a nosaltres. Però era total per altres zones del món. Per això, es van habilitar dues sales multimèdia per veure l’eclipsi total en directe a través de la xarxa informàtica de la Universitat. Una era el Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques amb capacitat per a 90 persones i l’altra l’aula docent de l’Aula d’Astronomia.

    Cap a les 10:45 posarem en marxa tots els telescopis i la transmissió per internet. Tal com estava previst, a les 11:15 la Lluna no va faltar a la seua cita amb el Sol. Imperceptible al principi, més evident a mesura que passava el temps, el Sol anava mostrant a poc a poc un creixent mos fosc.

Cap a les 12:15 es produí el màxim de l’encontre còsmic. La Lluna, que havia anat tapant la part inferior del Sol arribà a cobrir el 32% de l’àrea solar.

Mentrestant a les aules multimèdia el públic es preparava per al moment decisiu, l’eclipsi total observat i retransmés per les expedicions científiques desplaçades a la banda de totalitat. Primerament la gent va observar l’eclipsi total des de la població de As Sallum en Egipte des d’on un equip del departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona retransmetia el fenomen. Espectacular. Com que l’eclipsi avançava de sud-oest a nord-est, uns pocs minuts més tard van poder tornar a observar-lo des de Side a Turquia on un equip de l’Exploratorium de San Francisco el retransmetia. Aquesta vegada va ser molt més espectacular donat el sistema de transmissió contínu utilitzat.

A Burjassot, les condicions meteorològiques eren bones al principi per a l’observació, però els núvols van dificultar la visió de la part intermèdia, per acabar tapant completament el Sol a última hora. Així que quan l’eclipsi acabà, cap a les 13:16, ja feia temps que els núvols havien guanyat la partida. Va ser aleshores que apagarem els nostres telescopis i desmuntarem tots els nostres dispositius.

Aquesta vegada la xarxa de la Universitat no va patir cap sobrecàrrega. La parcialitat de l’eclipsi no era tan atraient però, així i tot, les dades del Servei d’Informàtica de la Universitat de València mostren que la pàgina que servia l’eclipsi en directe va ser la 8ena pàgina més visitada del mes amb unes 123729 entrades durant les 2 hores de durada de l’eclipsi.

La gent ja era conscient que la seguretat és un element essencial en l’observació de l’esdeveniment i la millor manera de gaudir de l’eclipsi. Per tant, els visitants van portat i usar les seues ulleres d’eclipsi per veure-ho directament. També se’n van repartir unes poques que ens quedaven de la vegada anterior als que se’ls havia oblidat.

Foto: Màxim de l’eclipsi a València a les 12:15 hores (hora oficial). Es poden veure més fotos a la pàgina de resultats de l’eclipsi.

El mes d’abril podem veure la petita constel·lació de Sextans. Situada sobre l’equador celeste, entre les importants constel·lacions d’Hidra i Lleó, és un invent modern. Va ser l’astrònom polonés Johannes Hevelius qui, al segle XVIII, va homenatjar el sextant, instrument astronòmic que permet mesurar l’altura del Sol en alta mar i determinar la latitud del vaixell. Va perdre un d’aquests instruments en l’incendi del seu observatori el 1679 i li va dedicar una constel·lació. Les estrelles de la constel·lació són realment dèbils. La més brillant, Alfa Sextantis, és només de magnitud 4,5.

El mes començarà amb una fina lluna molt prop de les Plèiades el dia 1, tot just després de la posta de Sol, en direcció a l’oest.

El planeta Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes, en la constel·lació de Taure, els primers dies al sud d’Auriga fins que entre de ple en la constel·lació de Geminis. El dia 3, la Lluna quasi en quart creixent se situarà a tan sols 3 graus del planeta. Saturn es troba quasi immòbil en la constel·lació de Càncer i també serà observable tota la nit al llarg del mes. Si mirem cap a l’est, Venus es veu ben brillant una hora abans de l’eixida del Sol, mentre que Mercuri apareixerà uns minuts abans que el Sol isca. Júpiter serà visible a la matinada en la constel·lació de Libra.
 
La Lluna serà quart creixent el 5 d’abril, mentre que el 13 estarà en fase de lluna plena. El dia 21 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 27 d’abril la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

El passat dia 26 de març es canvià a l’horari d’estiu, i afegírem una hora a tots els nostres rellotges. Això es fa de manera sistemàtica des de l’any 1974 a tota l’Europa continental per qüestions d’estalvi energètic, arran de la crisi causada per la guerra arabo-israeliana de l’any anterior que provocà la primera pujada sobtada dels preus del petroli. Ara ja haurem notat que, d’un dia per l’altre, el Sol s’alça i es pon un hora més tard.

El passat 29 de març vàrem poder gaudir d’un eclipsi parcial de Sol. Bé, no de tot, ja que uns núvols descarats ens impediren observar el final de l’encontre còsmic des de la comarca de l’Horta. Pròximament faré un article sobre els resultats de l’eclipsi.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’abril de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores. Ací hi ha una imatge amb més resolució.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes d’abril. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El pròxim dimecres 29 de març la Lluna tornarà a situar-se entre la Terra i el Sol i, durant uns minuts, ens furtarà la llum de la nostra estrella. Serà la nit en ple dia, tindrem un eclipsi total de Sol. Açò, però, passarà, entre altres llocs, a Turquia, però no al País Valencià, Catalunya ni Balears. Aquesta vegada no tindrem la sort d’estar en el camí de l’ombra lunar sobre la superfície terrestre. En les nostres terres, només observarem el Sol tapat un 31% o un 32%.

L’eclipsi començarà a la costa més oriental de Brasil, creuarà l’oceà atlàntic prop de l’equador, s’endinsarà en Àfrica i recorrerà Ghana, Togo, Benín, Nigèria, Níger, el Txad, Líbia i Egipte. Creuarà el Mediterrani oriental i arribarà a Turquia. Després passarà per Geòrgia i les repúbliques caucàsiques russes. L’ombra de la Lluna enfosquirà el Kazakhstan, la Sibèria russa i acabarà a Mongòlia. Dins d’aquesta banda de totalitat es veurà com la Lluna va tapant a poc a poc el Sol fins que, durant uns quants minuts, el Sol quede totalment eclipsat. En aquest moment el Sol, la Lluna i l’observador es trobaran perfectament alineats. És aleshores quan es podrà observar la corona, capa més externa de l’atmosfera solar. Les estrelles i els planetes, a més a més, seran observables.

Tota Europa, però, veurà l’eclipsi com a parcial. Per la seua situació geogràfica, els habitants de Grècia i Bulgària seran els qui gaudiran d’un Sol més enfosquit. Mireu el mapa del pas de l’eclipsi per Àfrica i com passa prop d’Europa.

Ací ens haurem d’acontentar amb un Sol tapat per la Lluna en un màxim d’un 31 o 32% en àrea i d’un 42 o 43% en diàmetre solar (magnitud de l’eclipsi). Veurem el disc del Sol retallat per la Lluna. El primer contacte de la Lluna amb el Sol es produirà a les 11:15 h. i durant unes dues hores la Lluna anirà desfilant per davant del Sol fins que a les 13:16 h. acabarà l’eclipsi.

Recordeu que l’eclipsi de Sol s’ha de mirar de manera segura. No s’ha d’observar mai directament el Sol, ni amb ulleres de sol, telescopis o prismàtics. En aquest cas, la llum de Sol es concentraria en la retina i l’ull es cremaria en fraccions de segon. Una manera segura d’observar-lo serà mitjançant la projecció. La llum del Sol es projecta sobre una pantalla i molta gent ho pot veure al mateix temps. L’ús d’un cristall de soldador de densitat 14 és una altra bona opció. Les ulleres d’eclipsi que encara conserveu de l’eclipsi del passat dia 3 d’octubre també es poden utilitzar.

Una manera lúdica i ben curiosa de veure aquest eclipsi és mirar les ombres que fan les fulles dels arbres. Si s’hi fixeu veureu que durant l’eclipsi hi apareixen multitud de sols eclipsats.

El departament d’Astronomia i Astrofísica ha preparat un seguit d’activitats a l’Aula d’Astronomia per al dia de l’eclipsi per a totes les persones que estiguen interessades en observar aquest fenomen.

Entre les 11:15 i les 13:20 es realitzarà una observació popular de l’eclipsi parcial des del telescopis de l’Aula d’Astronomia. A més, al Saló de Graus de Matemàtiques al Campus de Burjassot es veurà l’eclipsi total des d’un servidor de Turquia o Àfrica si tenim sort, i els servidors no cauen per l’excés de demanda.

Al mateix temps retransmetrem en directe l’eclipsi parcial des de Burjassot a la pàgina web de l’Aula d’Astronomia.

Per altra banda l’Associació Astronòmica de la Universitat de València, formada per estudiants de diverses titulacions del Campus de Burjassot, traurà també els seus telescopis al carrer per observar l’eclipsi parcial de Sol.

El departament d’Astronomia i Astrofísica ha comptat per a la preparació de l’observació amb la col·laboració de la Facultad de Física, la Facultat de Matemàtiques, l’Associació Astronòmica de la Universitat de València i l’AdR de Física.

La imatge és un gif animat de A.T. Sinclair. Les hores estan en temps universal. Cal sumar 2 hores per obtindre l’hora.

El mes de març podem veure la interessant constel·lació de Càncer. Aquesta representa al carranc que va ser xafat per Hèrcules quan lluitava amb el monstre de molts caps, Hidra. Encara que és una de les constel·lacions del zodíac -zona del cel per on passen el Sol i els planetes-, és bastant dèbil. En la seua part central podrem observar el cúmul d’estrelles de Praesepe (Pesebre). A ull nu, se’ns apareix com una taca blanquinosa, però amb uns prismàtics podrem advertir estrelles individuals. El fet que aquestes apareguen tan juntes ens confirma que van nàixer d’un únic núvol de gas i pols.

El planeta Mercuri es deixarà veure els dies 1 i 2 de març prop d’una fina lluna, tot just després de la posta de Sol, en direcció a l’oest. El dia 6 deixarà de veure’s en aproximar-se al Sol.

El planeta Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes, en la constel·lació de Taure, els primers dies ben a prop de les Plèiades i finalment s’anirà situant al sud d’Auriga. El dia 5, la Lluna quasi en quart creixent se situarà a tan sols 2 graus de les Plèiades

Saturn es troba en la constel·lació de Càncer i també serà observable tot el mes. El dia 10 veurem la Lluna situar-se molt a prop del planeta

Venus es veu ben brillant poc abans de l’eixida del Sol per l’horitzó est, mentre que Júpiter serà visible a altes hores de la matinada en la constel·lació de Libra

La Lluna serà quart creixent el 6 de març, mentre que el 15 estarà en fase de lluna plena. El dia 22 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 29 de març la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

L’esdeveniment astronòmic més important del mes serà l’eclipsi parcial de Sol que observarem el dia 29. Aquest dia la Lluna taparà un 42% del disc solar. La il·luminació baixarà però no esperem res tan espectacular com l’eclipsi anular del passat 3 d’octubre. Per veure l’eclipsi total i experimentar uns minuts de foscor, ara caldrà viatjar a Turquia. Ja parlarem d’aquest eclipsi en un nou article d’aquest bloc.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de març de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores. Existeix una versió amb major resolució.

Que tingueu unes bones observacions i enhorabona a tots per haver encetat un nou camí amb el mesvilaweb.cat

Figura: Mapa celeste per al mes de març. Vàlid per al dia 1 de març a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Aquest mes de febrer presenta la tènue constel·lació del Linx (Lynx) entre les constel·lacions de l’Óssa Major, l’Auriga i Gemini. Aquest felí, abans tan comú a les nostres muntanyes, va ser posat al firmament per l’astrònom polonès Johannes Hevelius en el segle XVII. Volia omplir el buit entre les altres constel·lacions i va unir les estrelles principals d’aquesta zona amb una línea. Només un linx seria capaç de veure-hi alguna figura, circumstància per la qual va rebre el nom. Així que aquesta constel·lació és moderna i no prové de cap animal mitològic. A ull nu només distingirem fàcilment la seua estrella principal, Alfa Lyncis que només té magnitud 3,1.

El planeta Mercuri es deixarà veure aquest mes a partir del dia 10 de febrer, un poc després de la posta del Sol en direcció a l’oest. Cada dia que passe anirà separant-se cada vegada més del Sol i la seua visibilitat serà major.

El planeta Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes, entre les constel·lacions d’Àries i Taure, ben a prop de les Plèiades. El dia 5 la Lluna en quart creixent es situarà a tan sols 2 graus del planeta. Bon moment per a tractar de fer una bona fotografia amb Mart, la Lluna i les Plèiades. Poc a poc el planeta anirà acostant-se a les Plèiades fins que el dia 18 es trobarà a uns 2 graus.

Saturn es troba en la constel·lació de Càncer i també serà observable tot el mes. Es veurà a l’esquerra d’Orió i del Ca Major.

Venus es veu ben brillant poc abans de l’eixida del Sol per l’horitzó est mentre que Júpiter serà visible a altes hores de la matinada. Es trobarà en la constel·lació de Libra.

La Llunaserà quart creixent el 5 de febrer, mentre que el 13 estarà en fase de lluna plena. El dia 21 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 28 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

El passat 15 de gener la sonda Stardust de la NASA va retornar a la Terra. Fa un any es va situar a 300 km del cometa Wild2 recollint milers de partícules de la seua cua. Aquestes poden ser més antigues que el Sol mateix i ens donaran una informació molt valuosa de l’origen del sistema solar i de l’origen de la vida en la Terra primitiva.  La sonda, però, ha aconseguit també una càrrega tant o més valuosa que aquesta pols cometària. En el viatge de 7 anys per l’espai ha recollit les primeres mostres de pols interestel·lar.  Tanmateix la seua baixa densitat en l’espai fa que siga extremadament difícil trobar-les en el Col·lector de Pols Interestel.lar de la sonda. L’estudi d’aquestes petites partícules permetran conéixer el component bàsic de les nebuloses de gas i pols en les quals es formen les estrelles i els planetes.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Hi ha també una versió en alta resolució.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 27 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de febrer. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

El gener de 2004 la sonda Stardust de la NASA es va situar a 300 km del cometa Wild2 recollint milers de partícules de la seua cua. Aquestes poden ser més antigues que el Sol mateix i ens donaran, una vegada la sonda ha retornat a la Terra, una informació molt valuosa de l’origen del sistema solar i de l’origen de la vida en la Terra primitiva.  La sonda, però, ha aconseguit també una càrrega tant o més valuosa que aquesta pols cometària. En el viatge de 7 anys per l’espai ha recollit les primeres mostres de pols interestel·lar.  Tanmateix la seua baixa densitat en l’espai fa que siga extremadament difícil trobar-les en el Col·lector de Pols Interestel·lar de la sonda. Per això la NASA demana voluntaris.

La sonda Stardust va a aterrar ahir al nostre planeta. Després de 7 anys navegant per l’espai i donant  tres voltes al Sol, finalment va ser recollida al desert de Utah, als Estats Units. Ara descansa a una sala neta a Utah, a l’espera de ser traslladada Johnson Space Center de la NASA a Houston, a l’Estat de Texas. L’arribada sense problemes i les seues conseqüències han estat comentades pel Juli Peretó al seu bloc.  Tanmateix caldria afegir algunes dades sobre els dos tipus de partícules detectades.

La cua del cometa Wild2 ha proporcionat les partícules més interessants. Seran les primeres partícules sòlides extraterrestres que es poden estudiar als laboratoris llevat de les mostres de les roques lunars i dels meteorits. Ha estat inalterades des de l’origen del sistema solar.

Tanmateix a la part oposada del col·lector de pols cometària la Stardust tenia un altre col·lector: el Stardust Interstellar Dust Collector (SIDC) o el Col·lector de Pols Interestel·lar (SIDC). La pols interestel·lar és la component dels núvols de gas i pols d’on es formen les estrelles i els planetes. L’exemple més visible ara en hivern és la nebulosa d’Orió. El nom del meu bloc Pols d’estels fa precisament referència a aquesta pols i de la qual algun dia en parlaré en algun article. Tots els planetes, estels i fins i tot tots els sers vius del nostre planeta, també nosaltres, hem estat part d’aquesta pols.

A partir de les dades aportades per anteriors missions com la Ulysses i la Galileo se suposa que el detector de la Stardust haurà recollit unes 45 partícules de pols interestel·lar durant aquest 7 anys de viatge. Una càrrega escassa i per tant preciosa.

El col·lector d’aerogel mesura uns 1000 cm quadrats, un quadrat d’uns 32 cm de costat. Els grans de pols s’han de buscar amb microscopi i amb un camp de visió tan petit com un gra de sal. La feina de trobar les partícules es equivalent a trobar 45 formigues en un camp de futbol mirant en trossos de 5 cm x 5 cm cada vegada!

Així el col·lector s’ha dividit en 1,6 milions de trossos individuals on buscar algun d’aquests grans interestel·lars. Aquesta feinada suposarà uns 20 anys seguits de búsqueda per a la gent de la NASA.

És aleshores quan la participació de la gent voluntària és fa imprescindible. La NASA busca voluntaris per trobar aquestes partícules fugisseres. Per a participar-hi cal preregistrar-se. S’haurà de passar un test on els voluntaris seran qualificats. Després, als que superen la prova, se’ls donarà una sessió d’entrenament. Finalment, ja a la primavera podran descarregar-se un microscopi virtual. Aquest es connectarà amb el servidor de la NASA i baixarà imatges del Col·lector de Pols Interestel·lar. Les hauran d’examinar per buscar les partícules de pols.

El premi, per a qui ho aconseguesca, serà el goig d’haver estudiat les primeres mostres de matèria procedent de la Galàxia i a més ser un dels coautors de les publicacions que es puguen fer sobre el descobriment d’aquests minúsculs granets de pols.