Les aigües turbulentes

Tradicionalment el 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, marcava l’inici formal del preludi de les festes de Nadal. Obrien les fires de pessebres, avets i motius ornamentals, les botigues mostraven temptadorament la seva oferta de compra, els llums s’encenien als carrers més transitats, les famílies iniciaven la il·lusionant cerimònia d’obrir les caixes amb els guarniments de les cases. Avui, com bé sabem, tot s’ha trastocat: ens intenten vendre loteria a l’agost; els llums, col·locats ja a l’octubre, s’encenen també anticipadament en el transcurs d’una mena de cerimònia popular d’indissimulat regust comercial o (enguany) electoral; els mitjans de comunicació, tant els de sempre com els de nova generació, fa setmanes que ens bombardegen inclementment recordant-nos que cal fondre’s pagues i pensions en objectes i productes a quin més innecessari.

Em resisteixo a perdre els costums i cada any m’espero a la data d’avui, la commemoració de la patrona de la vista, per immergir-me en l’ambient nadalenc, evitant tant com puc deixar-me arrossegar per l’atabaladora onada social, comercial o de qualsevol altra índole que ens envaeix. Per exemple, a data d’avui no he comprat cap regal ni de Nadal, ni d’amic invisible, ni de Reis, ni per als altres ni per a mi. Si a casa ja hi ha decoració nadalenca i un arbre guarnit i il·luminat cada vespre no és perquè jo hagi urgit a fer-ho. En el capítol del joc ja he comprat la (poca) participació en la Grossa i en la loteria espanyola per les mateixes raons: perquè hi ha altres persones implicades en l’assumpte.

De manera que avui sí, ja puc donar per inaugurada la temporada nadalenca. Ens esperen quatre setmanes de moderades alteracions en els ritmes de vida, en les pautes gastronòmiques, en els comptes corrents i també en els cicles psicològics de cadascun de nosaltres, salpebrats d’alegries per trobades amb gent estimada, tristeses per irreparables absències, satisfaccions per obsequis inesperats o melanconies per temps que ja no tornaran.

A banda de referir-me a santa Llúcia, no he fet cap esment al cristianisme, origen i justificació de les festes que estan a punt de començar. També forma part del paquet que s’ha anat deslluint i desfigurant en el transcurs dels anys. És necessari reivindicar d’alguna manera la dimensió religiosa del Nadal, ni que sigui en els seus aspectes més purament culturals o tradicionals. Si la societat actual no percep la religió com a nucli central del cicle nadalenc, per respectables raons de creences o no creences, com a mínim que no s’intenti amagar vergonyosament amb eufemismes o ridícules substitucions laiques els elements centrals del cicle, perquè no convencen ningú, ni a qui les promou ni als seus destinataris.

[Imatge: Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!