Les aigües turbulentes

Justament ara fa tres anys (ja!) de la investidura del president Torra. Avui s’ha produït la de Pere Aragonès. L’apunt de llavors podria transcriure’l literalment, substituint el nom del de Blanes pel de Pineda de Mar, però la intenció segueix sent la mateixa. Per a mi hi ha dos presidents, el sorgit de la legitimitat de l’1 d’octubre i l’elegit democràticament per una majoria de catalans. De cap manera els hem de concebre com a figures contraposades, enfrontades o excloents, tot al contrari. Són dos personatges que ens han de merèixer el màxim respecte. Estic llegint per la xarxa preocupants declaracions d’hiperventilats proclamant Puigdemont únic president, dipositant Aragonès a la paperera no de la història, sinó de l’oblit o del menyspreu, abans de prendre possessió. Doncs no. Cal llegir-se la llarga carta que el primer ha adreçat avui des de Waterloo. Carles Puigdemont dona resposta a les càbales i inquietuds que ha despertat el seu silenci durant i després de les negociacions entre Junts i Esquerra, però més enllà d’explicar raons i desmentir falsedats, l’important és el missatge que transmet, resumit en tres paraules: respecte, confiança, lleialtat. Confiem que aquests tres valors presidiran el debat partidista, el quefer governamental i l’excitament de les diverses militàncies.

President Aragonès. Fa un cert respecte dir això a algú que ja podria ser el meu fill. Valoro el seu rigor (diuen que és molt metòdic) i el seu tarannà conciliador. Si tot se’n va en orris (creuem els dits) no serà per culpa d’ell. Us desitjo sort i tota mena d’encerts.

[Imatge: eltriangle.eu]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!