Les aigües turbulentes

El lema triat per l’Ajuntament de Las Palmas per celebrar el 28 de juny d’enguany (a dalt, presentació), el dia de l’alliberament LGTB, ha desfermat polèmica. “Una, gran i lliure” ha estat la idea més o menys brillant del brainstorming municipal, però la seva similitud (millor dit, la seva coincidència absoluta) amb la llegenda franquista ha fet tòrcer les celles a més d’un. Hi ha qui troba una desconsideració o una mostra de mal gust relacionar una celebració alliberadora i festiva amb el règim polític que precisament es va destacar per reprimir fins a la crueltat (entre altres ideologies, pobles i col·lectius) tot el que representa el 28-J. Altres, inclosos segurament els inspiradors de l’acció publicitària, hi veuran una mostra d’ironia o potser una picada d’ullet, girant el sentit de les paraules (especialment la més significativa de les tres, “lliure”) i confiant que pugui ser plenament entès pel ciutadà mitjà,
receptor últim de l’acció. Una ciutadania per a qui, en una part molt majoritària, “Una grande y libre” és només una referència als llibres d’història, això quan saben de què es tracta. Per als que sí que vam conèixer en viu i en directe les acaballes d’aquell règim autoritari, repressor (i homòfob), veure reproduïts aquests tres adjectius (llavors referits a Espanya, o a una certa idea d’Espanya) no pot ser plaent de cap de les maneres però tampoc se n’hauria de donar una importància especial, i ara parlo per mi. La picabaralla, d’abast molt limitat i, naturalment, d’àmbit local no haurà tingut més recorregut. Tal dia farà un any.

El petit núvol tempestuós format per aquesta polèmica no fa justícia a la brillant trajectòria que en matèria de defensa de la diversitat sexual ha exhibit la ciutat de Las Palmas al llarg del temps. Les illes de què formen part, llocs de pas oberts al món, destinació turística de primer ordre i alhora allunyats d’una metròpoli tancada, retrògada i ignorant, s’han significat tradicionalment com a espais de major llibertat. Significativament, el carnestoltes (festes paganes i pecaminoses segons el peculiar catecisme nacionalcatòlic espanyol) s’hi va poder seguir celebrant després de la guerra incivil, rebatejat això sí amb l’eufemisme fiestas de invierno. Precisament en el si del Carnaval de Las Palmas nasqué la Gala Drag, un esdeveniment que en pocs anys adquiriria ressò internacional i que seria imitat arreu. Cada any, les actuacions dels participants en aquest concurs són seguides amb fervor, amb activa participació (i el que és més important, amb naturalitat) per un públic multitudinari que omple el parc de Santa Catalina i per milions d’espectadors televisius.

A la normalització gay-friendly (i resta de lletres-friendly, que ningú no s’enfadi) de Las Palmas no li és aliè un fet anecdòtic però significatiu: el 2007 sortí elegit alcalde Jerónimo Saavedra, polític socialista de llarga trajectòria estatal. En el seu moment Saavedra es convertí en el primer polític rellevant de l’estat (va arribar a ministre) que va fer pública la seva homosexualitat (que va sortir de l’armari, en expressió més col·loquial i avui en dia una mica demodée). Ho va fer, encara, d’una manera una mica obliqua, prologant un llibre, però els nous temps ja no tenien marxa enrere. Per cert, l’eslogan electoral que va fer servir Saavedra per guanyar les eleccions fou “per amor a aquesta ciutat” (d’aquí sorgí el nom de la secció d’aquest bloc). Amor sense condicions ni qualificatius.

[Imatges: eldiario.es, laprovincia.es (foto Ángel Medina/EFE), canariasenmoto.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!