Les aigües turbulentes

La Plaza de las Ranas és el nom popular que rep el cèntric espai on es troba la biblioteca insular de Gran Canaria, a Las Palmas. El seu nom oficial és, però, plaça Ambrosio Hurtado de Mendoza, en honor al qui fou alcalde de la ciutat a principis del segle XX. Potser si no fos pel monument que s’hi alça (sota), la figura d’Hurtado seria completament desconeguda pels seus conciutadans. Segons asseguren les cròniques, fou un alcalde que, per la petjada deixada a la ciutat, mereix figurar en la nòmina dels bons gestors polítics, que ja és molt. Metòdic, estricte, exigent amb si mateix, hipocondríac, solter empedreït i amb un gran sentit de l’humor… L’única vegada que el rei Alfons XIII va visitar la ciutat, el 1906 (i goso suposar que fou la primera vegada que un rei espanyol es dignava anar a Canàries), Ambrosio Hurtado era l’alcalde i aquesta visita figura de manera tangencial en una curiosa anècdota que extrec d’una publicació local.

Expliquen que a Las Palmas de principis del segle passat eren habituals les tertúlies sobre temàtica política local. Aquestes tertúlies, que podien allargar-se fins la matinada, eren d’allò més democràtiques perquè hi participaven tota mena d’estaments socials i professionals. Hurtado, persona molt comunicativa, formava part d’algunes d’aquestes tertúlies, però no d’una que es reunia  al carrer San Marcos, al barri de Vegueta, integrada per un sabater, un llauner, un advocat i altres professions, de manera que va demanar participar-hi formalment. Ja s’ha dit que era home coñón, de manera que ho va fer presentant-los una mena d’instància exposant la seva pretensió de formar part de la “distingida” tertúlia i demanant quins tràmits havia de seguir. Els tertulians captaren de seguida les intencions del llavors ja ex-alcalde i li seguiren la broma responent-lo en aquests termes: “Ante su distinguido deseo de formar parte de nuestra tertulia y conforme a su petición le rogamos nos indique -¡por escrito! – una relación de méritos en usted concurrentes para, a la vista de los mismos, evaluar las posibilidades de acceder a lo que solicita...”.

Seguint amb la tònica, aquesta va ser la resposta d’Hurtado: “Conforme a las condiciones que se me exigen para mi ingreso en esa tertulia, tengo el honor de remitirles el adjunto currículum vitae que espero sea lo suficientemente válido para lo de ser admitido (…) Soy abogado, he sido alcalde de esta ciudad, he estrechado la mano de nuestro rey, don Alfonso XIII y … -por si fuera poco- soy de los que se -limpian el c… con papel de la casa Miller y Compañía“. Rèplica dels tertulians: no podien admetre’l ja que “desgraciadamente los que pertenecemos a ésta [tertúlia] no nos podemos permitir ese privilegiado lujo de usar ese papel higiénico inglés para limpiarnos el… “mostrador”; para tal menester -muy a pesar nuestro- sólo usamos cualquier clase de vulgar papel“. I així fou com don Ambrosio es quedà amb les ganes.

Val a dir que Miller y Compañía fou un comerç de capital anglès establert a la capital grancanària (a dalt, actual edifici de la Casa Miller), el primer en introduir el paper higiènic segons els actuals estàndards i que en aquella època era considerat encara un sofisticat article.

[Font: Luis Rivero Ruzaldo (1979), “Del ayer isleño. Una curiosa anécdota de don Ambrosio Hurtado de Mendoza”, a Aguayro, núm. 107; imatges: oocities.org, lpavisit.org, toponimograncanaria.blogspot.com (foto Juan Cana)]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!